El Racó de Xavi

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural - ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

seguirem informant…

… donar-te compte a la una i mitja, quan només falta una hora i mitja per a acabar de currar, que a les quatre tens classe de CAP.

Fa vora 4 setmanes vaig anar a la Universitat d’Alacant a corregir una pràctica del doctorat, de l’assignatura de XML, marcat de textos i biblioteques digitals. El mateix dia vaig veure que havien tret una convocatòria urgent per a unes places per a un projecte del DLSI relacionat amb el tema, però el plaç s’acabava el mateix dilluns 23 de juliol.

Vaig preparar la documentació, i dilluns la vaig enviar per correu. Quina va ser la meva sorpresa el dia 27 quan, després de veure el barem provisional de la plaça I-29/07, vaig veure que m’havien agafat. Faltava esperar que es confirmara tot, però tot indicava que tindria la plaça (m’haurien de passar 3 persones en els només 2 dies de reclamacions per perdre-la!). Així, dimarts (31 de juliol) era el dia en què havia d’eixir el barem definitiu.

Eren vora les dues del migdia, i encara no havien eixit els resultats. I de sobte, un número de telèfon mòbil d’eixos llarguíssims (si vos han tocat mai des de la Universat sabeu quins dic). Em confirmen que m’han agafat per a la plaça (wewewe!!!), i que l’endemà a les 8 i mitja del matí he d’estar allí.

Un moment. Demà? 1 d’agost? La xica que em parlava, tota amable, em diu: Estàs interessat, no? I clar, veges tu que li dius! Clar que estic interessat!!!

En eixe moment, tot va ser una pressa. Avisar a la meua cosina (estava treballant a Connecta, una botiga d’ordinadors, des de principis d’any, compaginant-ho amb el doctorat), de que l’endemà no anava a treballar. Avisar als pares de que m’han agafat, a la novia, parlar amb Héctor per si encara li quedava lloc al pis… Tot a presses i correres, però la qüestió és que l’endemà, a les 8 i mitja del matí, allí estava.

Després de signar el contracte a l’oficina del rectorat de la UA, vaig anar a l’edifici d’Instituts Universitaris, on es troba el Taller Digital, l’empresa (pública, 100% propietat de la UA) on treballaré durant els propers 5 mesos (be, ara ja realment 4 mesos i mig) desenvolupant “Eines didàctiques per a biblioteques digitals“.

seguirem informant…

Aquest matí, quan m’he alçat, m’he quedat flipat.

M’havien telefonat (per ser sincers, m’ha despertat el telèfon). Em cridaven de la Universitat, de part del DLSI, del grup d’investigació GPLSI, i volien plantejar-me una cosa.

Estan treballant en un projecte d’Extracció d’Informació, i pel que sembla han obtingut resultats força esperançadors. Tant, que una gran empresa de la branca( no diré quina… va, sí que ho diré: ) els ha proposat encentar un projecte en comú.

Per això necessiten becaris, tant a la Universitat com al Google. I ací és on entre jo: m’han proposat com a un dels possibles becaris per treballar al Google Campus, la seu que té l’empresa a Mountain View, als Estats Units. En principi, el projecte seria per a 10 mesos, prorrogables en 6 més, però qui sap!

Ja ho va dir el del Levante, en l’entrevista que ens van fer per a Infobenissa: que tremole Google!!!

Actualització (29-12-06): Algú s’ho havia cregut?

Ha arribat l’hora de la veritat. Després
d’un mes de juliol semi-light, només fent pàgines web i preparant (molt poc) les assignatures de setembre, ja és hora d’estudiar en serio. I la primera és Arquitectura i Enginyeria de Computadors.

Una assignatura troncal, de 12 crèdits, que ja voré si puc traure-la. Espere que si, perquè el projecte de final de carrera (Sistemes Informàtics) és incompatible amb ella, i no m’agradaria haver
d’esperar-me un altre any per fer-lo.

Avuí he començat amb el tema de paral·lelisme, el primer i més facil. Este matí m’he dedicat exclusivament a ell, i llevat de les fòrmules (que no me’n recorde d’elles) crec que el tinc mitjanament clar.

Ara he de fer la pràctica associada al tema. Tracta de paralelisme en la seva versió de segmentació, encara que no és un paralelisme a nivell d’arquitectura (la màquina només té una UC) si que funciona de manera
paralela (pot arribar a estar processant fins a 5 instruccions simultàniament, una en cada etapa en què es divideixen). Per fer-ho, hem d’utilitzar una llibreria de la qual no tinc quasi ni idea: SMPL.

A vore que trac en clar!