El Racó de Xavi

Ja tocava escriure alguna cosa, que tinc açò més que abandonat…

Volia aprofitar les festes de nadal per a (entre moltes altres coses) escriure algunes cosetes que tenia en els esborranys, però com passa sempre en aquestes dates, al final mai hi ha temps per a res. Entre dinars familiars, eixides al Tallarina, esmorzars, compres i, sobre tot, dormir bona cosa, no hi ha temps per a res.

Fa més d’un més que no escric res de trellat en el bloc, entenent trellat com a

• Posts no-frikis
• Posts no-miniposts

i han passat moltes coses en aquestes últimes setmanes, però tampoc es tracta de fer cap resum massa exhaustiu.

A la universitat, al final vaig aconseguir la plaça de PAS que van traure al departament, i des del dia 5 de desembre torne a ser oficialment treballador de la UA. Així que, fins a octubre de l’any que ve d’enguany (que ja estem al 2009!!!) estaré com a tècnic del projecte Sistemes de Codi Obert per a Biblioteques Digitals: Eines Lingüístiques i Educatives.

En l’aspecte personal, han hagut canvis considerables també. Fa vora mes i mig es va acabar una etapa que ha significat molt per a mi, però necessitava un poc de temps i distància per a poder-la analitzar-la com cal, i extraure’n conclusions. Eixe temps ha passat, i ara les coses es veuen molt més clares. De tot s’aprén, i jo he aprés molt durant aquestos quasi tres anys; em quede amb els bons moments, i estic segur que oblidaré els roïns que han pogut haver. Però a vegades, tot i que mai sabem que ens passarà en un futur, cal viure i aprofitar al màxim el present, i intentar que aquest siga el millor possible. Ara, amb això de any nou vida nova, toca començar de nou. I com a objectiu, la lluna.

Bé, i com que ja passa de les 12 i, per tant, ja és Nit de Reis, també toca dir tot el que hem demanat. Enguany, la meua germana i jo vam decidir demanar un regal conjunt. La Nintendo Wii. I els reis, ens la van concedir, venint abans d’hora i tot! El dia de Nadal vam veure un paquetot amb la consola dins, però teníem un avís de Ses Majestats, avisant-nos que el regal era seu i no de l’home gros vestit de roig, i que ens l’havien portat abans per a que la sorpresa fora major. Ara, si després de la cavalcada ens volen portar alguna cosa mes, no ens queixarem, eh?

Ara, realment, només queda demanar per a tot el món que aquest 2009 siga el millor possible. Amb nous projectes i nous reptes, però amb molta il·lusió per tirar endavant. Ítaca està lluny, però poc a poc anem fent el viatge.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Fins va pocs anys, no sabia que la música en valencià existia, pensava que no hi havia vida més enllà de l’anglés i el castellà. Però gràcies a una amiga, vaig conèixer els Gossos. Estaven sonant al Terra, a Ondara, i ella em va dir que eren els Gossos i em va deixar un cd d’ells (Cares) que em va agradar moltíssim. Potser és pels recors que em porten les cançons, però és un dels meus discs preferits. Després, he escoltat els seus discs, els anteriors i els nous, i n’hi ha de molt bons, especialment el Jardí del Temps. Fa un parell d’anys els vaig veure en concert a Barcelona, i és possible que enguany els torne a veure. Com mola!

El segon grup, però no per això pijor, són els Lax’n'Busto. Este va ser el segon grup que vaig conèixer, gràcies a uns cds que li van deixar a la meua germana. Rock bo, amb bones lletres i millor música. Els festers del 2003 els van portar a Benissa i la nit del concert va ser inoblidable. També els vaig veure fa poc al Rock a la Mar de Dénia, i ja vaig parlar un poc d’ells. Els discs que més m’agraden d’ells? Sense dubte Llença’t i Morfina Amb un poc de sort és possible que també els torne a veure a Barcelona d’ací a poc!!!

I per acabar el post d’avuí, els Sopa de Cabra. Aquest grup el vaig conèixer fora de temps, quan ja s’havia desfet. Però algunes de les seves cançons també són molt bones. El millor disc, per a mí, el seu últim directe, en el concert de comiat del grup: Bona nit, malparits!. El far del sud i El boig de la ciutat són les cançons que més m’agraden. Be, i Plou i fa sol Gerard Quintana, el seu cantant, va començar carrera en solitari. I el primer single del seu últim disc, Caic, també és molt bo.

Un altre dia parlaré de més grups, de la terreta i d’un poc més al nord

Aquest cap de setmana s’ha fet a Dénia el primer Rock a la Mar, que ha pres el relleu de l’Almadrava Rock dels Poblets en el que es refereix a música en valencià . I ahir va ser la nit gran del festival.

Comencaven Skalissai, grup amb gent de Xaló, Lliber i Benissa. Van muntar un festot de por, i els seus incodicionals estaven allí, cantant totes les cançons. Jo ja els havia sentit, l’última vegada a festes de Benissa, però ahir va ser diferent. No sé si per l’escenari, l’ambient, o la predisposició de tot el món per a passar-s’ho bé, però va ser impresionant. Es van lluir. Enhorabona, xicons!

Després va actuar Pinka, un grup de Xàbia desconegut fins el moment per a mi. I em vaig trobar amb una grata sorpresa. Bona música, i en valencià. Es pot demanar més?

I va arribar el moment que la majoria estavem esperant, el moment en que els Lax’n'Busto, el grup del Vendrell, va ixir a l’escenari. Quasi dues hores de concert (o sense el quasi) ens van fer vibrar. Les gitarres del Montenegro i del Rovirosa, junt amb la bateria del Pinyol, i la veu esgarrada del Fortuny van fer que tota la gent botara al ritme de cançons com Llença’t, Si te’n vas, Trepitja fort, Més que la teva sang, Júlia, La meva terra és el mar, Miami Beach, Per una copa,… i un etcétera llarguíssim. IMPRESSIONANT!!!

I per acabar la nit, que millor que un poc de cançó protesta, des de Pego, amb l’ska de la Gossa Sorda. Amb lletres molt compromeses amb la nostra societat, el nostre entorn,
en nostre país, i contra la corrupció de la classe política i dels especuladors urbanístics que només pensen en omplir-se la butxaca a costa de destrossar el nostre patrimoni natural, el grup va ens fer ballar com a bojos a tots els que estavem allí.

Un bon concert, i amb companyia de bons amics, millor encara. L’any que ve repetim no?