El Racó de Xavi

Eleccions europees 2009

S'han fet ja un fum d'anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s'han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d'un 2% realment m'assusta.

Resulta que el partit nacionalista^[1] que més vots a tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d'EU crec que no es posen d'acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit - Alarte, va per tu - no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d'avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se'n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l'Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d'un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l'estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

[...] Aquests dies ens han inflat els nassos amb allò del curs polític. Que si l'inici del curs polític, que si l'actual curs polítics, que si en aquest curs polític… quin curs? Però hi ha polítics? Açò no va per legislatures de quatre anys? [...] arribem a la conclusió que els nostres polítics treballen de manera obligada al voltant de sis mesos a l'any. La resta del temps ho fan optativament. Perquè si estem, com diuen ells, en un nou curs polític, aleshores els polítics que són, mestres o alumnes?

Vicent i Gandulf, a L'eufemisme i l'estalvi

Ángel Pérez, candidat d'EU a Madrid, parla de la política cultural de la capital de l'Estat. Tot i que ací, a Benissa, Madrid ens pilla un poc lluny, no té desperdici.

Al País Valencià, en canvi, si que patim un poc d'actes faraònics o divins i poca atenció a les coses més terrenals

Seguirem informant…

Ja estem en plena campanya electoral, i és l'hora de començar a viure-la.

Al meu poble, a Benissa, es presenta una campanya dura entre l'actual equip de govern (PP + PSI - ara PSD-) i l'oposició (PSOE i CIBE-BLOC).

A Infobenissa estem preparant un seguiment de les eleccions, amb entrevistes als quatre caps de llista, i molta més informació. Només cal veure el fòrum, mogudet com est, amb partidaris de totes les parts. Joanba i jo, com a administradors de la pàgina, no podem, i molt menys volem, posar-nos a favor ni en contra de cap candidatura municipal, ja que busquem informar d'una manera objectiva i independent.

Una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”). Personalment crec que un canvi és, no només convenient, sinó que esdevé necessari per a la supervivència dels valencians com a poble. Però no un canvi on Camps passe a dir-se Pla, i Font de Mora es diga Toni Such,… un canvi on PP passe a ser PSOE i punt.

És necessari un canvi real, un canvi de forma de governar, on la pluralitat de la societat valenciana es tinga en compte.

Un canvi on es respecte el nostre patrimoni cultural, artístic i mediambiental, on el nostre territori no siga depredat per quatre especuladors (es diguen Ballester, Santa Ana, Ortiz o Cotino, o siguen amics/germans/cosins/cunyats de qui siguen), i la nostra llengua, els nostres músics, els nostres escriptors, els nostres actors, compten a l'hora de fer programacions culturals.

Un canvi on la sanitat es convertisca en una prioritat, que augmente el personal sanitari, que es potencie la sanitat pública com a bé per a tots els ciutadans, i es construisquen els hospitals i centres de salut necessaris per a la població real.

Un canvi on l'educació, maltractada com està, passe a ser “l'àrea més volguda” pel govern, amb instituts com Déu mana, sense centenars de barracons escampats per tots els llocs.

Reflexionem…