El Racó de Xavi

Llegint el bloc de Javier Pérez, m’he trobat amb un video sobre els americans que és bonissim. El video demostra la poca cultura que tenen els yankis, la falta que tenen de viatjar i, sobre tot, el perill que patim la resta dels humans de què un país així, els Estats Units d’Amèrica, domine el món.

Ací un xicotet recull de les burrades que diuen, traduïdes de l’entrada al bloc de Javier Pérez :

CNN: Anomeneu un país que comence per “U” (tenint en compte: USA - Estats Units d’Amèrica en anglés - comença per “U”)
Yanki: Iugoslavia.
Yanki: Utah.
Yanki: - a les seves filles - ¿Un país que comence per “U”?
Yanki: Utopia, jijiji.
Yanki rubia: ¿Un país? Errr… mmm…
CNN: - contestant a l’anterior - I que dieu d’aquest?
Yanki rubia: - indiferent - què?
CNN: United States of America (USA, EUA…)
Yanki rubia: - sorpresa - ¡Aaaaaaaah!

CNN: Qui forma la “Coalition of the willing” (nota: coalició de països que van enviar tropes per invadir Iraq)?
Yanki: No tinc ni la mes remota idea.
Yanki: Afganistan, Kwait.
Yanki: Iraq, Pakistan… Nova Zelanda!

CNN: Quina és la religió d’Israel?
Yanki: Israelí.
Yanki: Musulmans.
Yanki: Islàmics.
Yanki: Catòlics, probablement.

CNN: De quina religió són els monjos budistes?
Yanki: Monjos budistes? Islàmics? No sé…
Yanki: ¿?

CNN: Qui va guanyar la Guerra del Vietnam? (van guanyar els comunisties vietnamites, patint els EUA una humiliant i tràgica derrota històrica)
Yanki: (…) Nosaltres (ells, els yankis). Ja ja ja ja… - a una altra persona - On estàvem quan va passar la Guerra del Vietnam?

CNN: Qui és Fidel Castro?
Yanki: Un cantant.

CNN: Quants costats té un triangle?
Yanki: Merda! Quatre.
Yanki: No te costats… Un?

CNN: Quina moneda s’utilitza al Regne Unit?
Yanki: Uooo… eee… aaa… Què és el Regne Unit? No se. “Diners de la Reina Elisabeth”? És tot el que sé… Yanki: Possiblement diners americans…

Mireu el vídeo sencer, no te pèrdua.

Heu vist, a l’escena del mapa, quins són els propers estats que haurien de ser atacats pels Estats Units? Itàlia, França, Alemanya,… prepareu-se!!!

I Austràlia més, perquè sembla que els americans es pensen que tots els països del món estan al sud del Pacífic…

M’han enviat per correu una cosa molt curiosa. Es tracta d’un contracte per a una mestra de l’any 1923.

En ell, s’especifiquen les clàusules per les quals es regirà el contracte: tasques de la mestra i actitud que ha de tindre si vol mantindre la feina. I en aquestes clàusules hi algunes coses realment acollonants.

Entre altres coses, la futura mestra ha de complir les següents:

• No casar-se.
• No anar amb homes.
• Estar a sa casa des de les 8 de la vesprada fins a les 6 del matí.
• No a anar a les geladeries del centre de la ciutat.
• No fumar ni beure.
• No anar amb cotxe amb cap home que no siga el seu pare o el seu germà.
• No mostrar el turmell.

Si incompleix qualsevol de les clàusules, el seu contracte es veuria automàticament rescindit….

Les oposicions que fan ara els diplomats en Magisteri, tot i ser dures (no com la carrera, que moltes assignatures són xorrades a més no poder…), no son res comparat amb estes “condicions”.

Per això les mestres d’eixa època es quedaven matxutxes!!! No les deixaven casarse!!!

Parlant amb els meus pares del tema, diuen que eixes condicions tampoc no eren res de l’altre món en la seva època (40, no perquè no foren restrictives, sinó perquè era el que ja feien la majoria de dones, i el contracte eixe no feia més que posar-les per escrit.

Simplement… acollonant.

En el marc del Taller de Redacció de Blogs Culturals que estic fent a la UA, se’ns planteja escriure una entrada al nostre bloc al voltant de la introducció d’Internet a les escoles.

Fa un parell de setmanes, vaig assistir a unes Jornades que precisament parlaven d’això, de la introducció de les Tecnologies Digitals a l’Aula. A les jornades van presentar la seva experiència molts professors i mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a l’àmbit universitari, i també alguns representants del món polític.

La idea que tots defensaven era la mateixa: cal introduir les tecnologies, i entre elles Internet, a l’aula.

Però el problema és que els plans d’estudis i, des del meu punt de vista més important, els professors, no estan adaptats a aquestos canvis tecnològics.

Vivim en una societat on els nadius digitals tenen tot tipus de gadgets (des de mòbils, videojocs, ordinadors,…) i si quan arribem a l’aula els tornem a la prehistòria de la pissarra i el clarió, malament anem.

Però com va plantejar Faraón Llorens, actual Vicerrector de Tecnologia i Innovació Educativa (i que va ser el meu professor de Lògica Computacional), aquestos nadius digitals estan essent educats per bàrbars digitals o, en els millors dels casos, immigrants digitals.

I fins que aquest punt no es solucione (deixant de banda l’IMPRESCINDIBLE SUPORT POLÍTIC), és impossible realitzar aquesta introducció de tecnologies a l’aula amb un mínim d’èxit.

seguirem informant…