El Racó de Xavi

Últimament, la part de la blogosfera que acostume a seguir ha canviat significativament.

Després de reduir moooolt els fils que tenia al Reader, i ara de fer la neteja 2.1 de què vaig parlar en eixa entrada, se m’ha quedat en només una cinquantena de blogs. I segur que encara en llevaré alguns més

Defuncions…

Però no només quins blogs seguisc han canviat, sinó que també han canviat alguns d’ells per dins. Un dels blogs que més m’agradava, “No hi havia a València”, s’acabava amb l’anunci del seu autor, Felip (orxater), un jove benissenc.

Un altre que també està off és el de la Mirada Crítica. Després del seu tercer aniversari, no ha tornat a escriure res més.

Resurreccions…

Per contra, resurreccions també n’han hagut. A destacar les dels companys de Softcatalà Gil i Sílvia, que últimament tenen moltes ganes d’escriure.

Naixements…

Enrique Benimeli, company al doctorat, ha començat un nou projecte de blog. Encara és molt recent, però segur que ens mostra coses interessants. Per cert, Enrique ha començat també un projecte interessat basat en les dades lingüístiques d’Apertium: TinyLex. TinyLex és un programa en J2ME que permet consultar diccionaris bilingües al mòbil. Mola!

Borrellons…

Finalment, un dels blogs que més il·lusió m’ha fet que es començaren, el de la meua germana. Amb el suggerent nom de Els borrellons del melic, ens apropa un punt de vista molt especial, el seu Es tracta d’un blog personal, donant importància al terme personal: coses del dia a dia, família, amics… però també política, religió i altres coses són les que de segur ens parla. Belén, sort i a escriure.

Per cert, el tema del blog, que encara no està acabat, l’he fet a partir del Garden Theme i una modificació del mateix, [des]enfocada.

Ja està ací!

El Planeta Marina Alta ha arribat!

Després d’alguns últims retocs, i gràcies al treball combinat d’uns quants blocaires (Carles Mulet, Miquel Soldevila, Òscar Piera, i jo mateix), ha nascut el portal de blogs de la Marina Alta, la MarinaAltaEsfera!

Òscar i Blai ja n’han parlat abans.

Definint-se com “Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià”, arriba als nostres ordinadors un punt des del qual es podrà llegir de manera centralitzada a tots els blocs de la comarca.

A més de la pàgina en si, he fet un xicotet widget per a poder posar-lo a totes les webs (siguen blogs, webs normals - estàtiques o dinàmiques -). Per fer-ho, només hem d’incloure aquestes línies al lloc on vulguem:

<script src="http://marinaalta.pikaspart.com/js/widget.js" type="text/javascript"></script> >script type="text/javascript"><!--
getWidget(10,'classes')
// --></script>
<div id="marinaaltawidget"></div>

A més, disposa de diverses opcions de configuració, tot modificant la cridada a la funció getWidget(), de les següents formes:

• Opcions predeterminades
  • getWidget();
• Especificar el número d’items
  • getWidget(numero_items);
• Especificar el número d’items i estils predefinits
  • getWidget(numero_items,'estils');
• Especificar el número d’items i classes CSS
  • getWidget(numero_items,'classes');

I res més, per a qualsevol cosa, aquest és un bon lloc per als comentaris!

EDITAT: Gràcies, Enrique! Ja m’estranyava a mi que ningú hagués entrat al planeta des de la meua pàgina, mirant les estadístiques del Google Analytics…

Amb el permís de Vicent (i també de Gandulf) m’agradaria reproduir una entrada del seu bloc que he llegit hui.

Avui he anat a que em tallen el monyo (sóc Vicent, el que en té) a una perruqueria unisex. N’hi havia una dona esperant que li acabara de fer efecte el tint del seu. S’hem posat a xarrar el perruquer, votant del PP, i jo mateix; després s’ha afegit la dona a la conversa, també votant del PP.Els dos es queixaven: de com de malament està la sanitat, de la massiva construcció que està desfent el poble i omplint-lo d’estrangers (a molts pobles del País Valencià són considerats estrangers o castellans tots aquells que no parlen valencià), etc.

He hagut d’explicar-los que l’urbanisme és una competència municipal i autonòmica, que el que ací practiquem només beneficia els especuladors i corruptes per bé que molta gent creu que es farà rica, i que al poble i al país mana el partit que ells han votat. Que la sanitat també ho és, com l’educació, la justícia, l’agricultura i tantes altres, que el País Valencia és el que menys inverteix per habitant de tot l’Estat en sanitat, dels que menys en universitats o investigació i desenvolupament, que si viatjaven una mica s’hi trobarien arreu del país vora 1.000 aules prefabricades, que si veuen Canal 9 no s’assabentarien de res… m’han deixat parlar una bona estona sense quasi intervindre, sorpresos.

No sabien res de tot això, una treballadora per compte aliè i un treballador autònom que té a disposició de qui entre a la perruqueria un diari del dia dels considerats progressistes i un parell de revistes, per suposat del cor. Estàvem d’acord en tot, i he tingut la sensació de que era perquè tots tres som valencians (jo del Camp del Túria, el perruquer de la Vila Joiosa i la dona de Muro del Comtat).

Els he parlat dels marcs conceptuals (en realitat és una estratègia copiada dels ianquis) que ha aconseguit crear el PP valencià perquè el resultat siga que tot aquell que estiga en desacord amb les seues polítiques siga un mal valencià, fins i tot aquells que ens queixem de com s’ho fa Canal 9 podem ser considerats uns mals valencians. Els he dit que la sanitat i l’educació valencianes, que podrien seguir així 25 anys més, és cert, no havien estat pitjor en la vida i que això no ha de ser necessàriament així, que no està predeterminat mane qui mane.

Després han parlat ells, han manifestat que efectivament les coses no estan com sembla, que un parell d’amics del perruquer han hagut de deixar l’hospital de Torrevella perquè ha passat a ser de gestió privada, que no sabien que les obres sense llicència d’un quarter de la guàrdia civil són competència del Ministeri de l’Interior, que les cites per al metge de capçalera tenen una demora d’una setmana, i així durant un quart d’hora més. Quan he marxat, després de pagar, la senyora m’ha fet aturar-me:

“Escolta, que has dit que no és bo vore Canal 9. Per què?”

Estic preparant novetats al bloc, el que vindria a ser “El racó de Xavi 2.0 3.0″. A més d’actualitzar-lo a les últimes versions de Wordpress (la branca 2.2.x fa forats per tots els costats) comença a ser hora de fer un canvi en el tema.

Després de vora any i mig utilitzant Wordpress com a gestor de continguts, només puc dir que estic més que satisfet del funcionament que té i, sobretot, de la gran comunitat que hi ha darrere. Pensant-ho millor, tenint en compte que abans funcionava amb Pivot, aquesta serà la 3a versió del bloc.

El que és el nou disseny està a mig enllestir. Només puc avançar que es tracta d’un tema més senzill, més “net” que l’actual, tot i mantenir algunes de les característiques que porte arrastrant des dels inicis (logo, colors de la web, etc).

El motiu d’aquest canvi de disseny és múltiple.

En primer lloc, ja tocava, no? Tot el món canviant el disseny cada dos per tres i jo res de res!

En segon lloc, tenia ganes de fer un tema de Wordpress des de zero (bé, des de zero zero no, però pràcticament).

I en tercer lloc, una cosa un poc curiosa. Fa una temporada, consulant les estadístiques del Analytics, vaig veure que m’havia arribat una visita des de Monjo.cat, i vaig entra en eixa pàgina per a veure-la. Quina va ser la sorpresa quan vaig veure un clon del meu bloc!

Això podia passar, era evident, perquè el disseny que tenia (i que encara tinc quan escric aquesta entrada) no és meu. Es diu OrangeCrush, d’AnekoStudios, i està publicat amb una llicència lliure, per la qual cosa tothom pot utilitzar-lo al seu bloc. Però no deixa de ser curiós que un bloc d’un xic d’Oliva (em sembla) tinga el mateix disseny que el meu, quan no havia trobat mai cap altre bloc amb el mateix disseny - sé que hi ha molts blocs en el món… però jo els he vist quasi tots!

Però vaig deixar estar el tema del disseny, i vaig començar a buscar l’enllaç a través del qual havíen arribat ací. Vaig pensar que potser Josep (autor de Monjo.cat) m’havia enllaçat en alguna entrada en la que explicava on havia vist el tema, o alguna cosa així… Però no, no apareixia en cap entrada. Llavors?

Encara que parega mentira… estava enllaçat al seu blogroll! Si el seu blogroll hagués sigut de 200 entrades, no m’hauria estranyat, però només eren 5 o 6: Saül Gordillo, Èric Bertran, Gabriel Bibiloni… i jo! Que xicoteta és la catosfera…

Pocs dies després, ja no estava al blogroll, havia desaparegut. Tot havia sigut un somni? Tot no, les estadístiques del Google segueixen ahí…

Bé, tot aquest rotllo només per a dir que vaig a canviar de tema…

Seguirem informant…

Dimecres que ve naix un nou periòdic d’àmbit estatal, Público, del grup Mediapro (productora de la Sexta). No sóc massa fan de la premsa escrita, però la veritat és que este periòdic pot ser diferent. I ho dic perquè fa temps que seguisc el bloc del seu director Ignacio Escolar (Escolar.net).

I la veritat es que el bloc m’agrada. Dona gust veure com a Espanya hi ha gent que no només està a favor de polítiques progressistes i socials, denunciant el partit de la dreta/oposició quan cal, sinó que també ho fan denunciant el de l’esquerra/govern quan s’ho mereix.

I ahir va escriure una entrada molt interessant respecte als pressupostos de l’Estat. No és una cosa que faça molt a sovint, això de “reproduir” articles d’altres blocs, però crec que aquest val la pena.

L’ajuda de 2.500 euros per als pares de xiquets nascuts enguany ja està en els pressupostos. Si es paga a partir de l’anunci de Zapatero en el Congrés, des del 3 de juliol, costarà 1.200 milions d’euros. Si s’amplia a gener, eixirà per 600 milions més.

El pla per al lloguer que ha anunciat Carme Chacón aquesta setmana, eixa subvenció que permetrà a milers de joves anar-se de casa, està pressupostada en 784 milions d’euros.

El cost anual d’ampliar la cobertura sanitària pública perquè el dentista estiga a l’abast de tots els xiquets és d’uns 400 milions d’euros. El ministre Bernat Soria està estudiant millorar la proposta perquè també empare als ancians, embarassades i discapacitats. En qualsevol cas, no superarà els 1.000 milions d’euros.

La nova rebaixa fiscal que anuncie el Govern ens estalviarà enguany 2.300 milions en la declaració de la renda. El fons de la Seguretat Social creixerà en 6.000 milions d’euros. És la garantia de les pensions.

Molts diners? Depèn. També invertim 10.795 milions d’euros en 87 nous avions de combat. És curiós: d’aqueixa despesa no s’ha queixat ningú.

Increïble, però cert.

Tags, etiquetes, categories, keywords, marcatge social, folcsonomia,…

Si esteu acostumats a navegar per blocs en internet, haureu vist totes aquestes paraules en un cabàs de llocs, i que ben bé no es sap la diferència.

La setmana passada, en una coversa amb Gonçal, el profe del Taller de Blogs, i Lluís, un alumne del mateix taller, vam estar discutint sobre el tema, i vam arribar a una conclusió important, i que pot ajudar molt a entendre els diversos sistemes de classificació que tenen els blocs.

La qüestió fonamental era si les categories eren el mateix que les etiquetes, i en cas de que no ho foren, si anaven a ser substituides per elles.

Al principi, Gonçal era partidari d’una substitució, on les etiquetes guanyarien en la guerra per la classificació. Però jo no estava d’acord. Pense que tant les etiquetes com les categories són útils i, fins i tot, necessàries.

Amb exemples s’entendrà millor.

Imaginem que algú que ens coneix entra al nostre bloc. I vol llegir allò que hem publicat sobre un tema en concret. En l’exemple del meu bloc, algun amic meu podria entrar per a veure les meues entrades sobre música. Amb la categorització de les entrades, resulta evident que es simplifica l’accés temàtic a les entrades del bloc.

Ara, en canvi, algú vol trobar - mitjançant technorati, google, o qualsevol altre cercador -  alguna pàgina que parle sobre el Correllengua. Segurament la paraula que posarà al cercador serà Correllengua, però no Català (categoria on tinc publicada l’entrada sobre el Correllengua).

Des d’un punt de vista quantitatiu, les categories formaran un conjunt reduït. No existeix un mínim, ni tampoc un màxim, però dificilment seran més de 10 o 12. En canvi, podem tindre centenars d’etiquetes que intenten definir les nostres entrades.

Una forma extraordinària de representar ambdues classificacions és la següent: les categories es troben en forma d’arbre, i les etiquetes es representen com un núvol, amb més pes en aquelles etiquetes que hem utilitzat més vegades.

De totes formes, tot açò és molt relatiu, i poden haver persones que pensen que aquesta manera de classificar que tinc jo no és la bona, i fins i tot que no és bona, però de moment, crec que a mi m’aprofita.

Per cert, la majoria d’entrades fetes en l’anterior bloc encara no tenen les etiquetes afegides. Poc a poc.

seguirem informant…