El Racó de Xavi

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)

Contràriament a l’anterior intent de tancament, el passat 27 d’abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l’accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s’escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l’atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.

Des d’anit a les deu –i després de més de vint anys– la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d’atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d’aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre’s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

Avui es reunirà d’urgència la Junta Directiva d’ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d’expressió i al dret a la pluralitat informativa. En els propers dies informarem complidament de les actuacions de la nostra entitat al respecte.

Amb aquesta nota de premsa em despertava ahir. Em va arribar al correu, mentre passava l’últim dia d’un llarg pont a Barcelona amb la meua xicona. “No pot, no tenen vergonya!” És el primer que em va passar pel cap.

Volia posar-ho immediatament al bloc, però vaig pensar que ja ho faria: volia escriure alguna cosa més treballada que la nota de premsa i punt.

Després a migdia vaig veure el telenotícies:

^{(aquest video és del TN de la nit, no he pogut trobar les imatges del TN del migdia)}

i dic: esta nit ho pose. Però per la nit, vaig arribar fet pols i no vaig escriure res.

He llegit el Mail Obert de Vicent Partal, i l’entrada d’Enric Morera al seu bloc. També el que ens conten a la Mirada Crítica, a Des de Llíria cap a Ítaca, el que diu Isaura Navarro, Toni Roderic, … i tants altres blocs i notícies de tots els mitjans.

I després de llegir-ho tot, no sé que dir. No sé que pensar. Bé, si que ho sé. No vull ser d’aquest país. Tinc igual com es diga. Tant em fa Espanya, que Comunitat Valenciana/País Valencià, Benissa, o la Unió Europea. Em dona exactament igual. No vull ser d’un lloc on, uns fent i altres permetent, es tanquen emissions de televisions per motius polítics.

Fa pocs dies, es va aprovar a Benissa una moció presentada pel Bloc demanant que no es tancara el repetidor i que es llevara la multa a ACPV. La van aprovar amb els vots de PSOE, CIBE-Bloc i PSD, amb els vots contraris del PP. D’aquestos últims, com a partit era clar el que anaven a fer, però realment m’haguera agradat que alguns d’ells, gent a la que conec i aprecie, i que sé (o almenys això pensava) que no comulga amb l’anticatalanisme, votaren en contra del seu partit, i defensaren la moció.

Perquè senyors i senyores del PP que vau votar en contra de la moció, es pot ser de dretes, però em podeu explicar que té que vore ser de dretes i tancar una televisió? No li vau dir fel al Chávez quan ho va fer ell? No cal ser el més blavero del món!. Els que teniu una miqueta de consciència de País (o de comunitat, o del que vulgueu) demostreu-ho, planteu-se, o feu com va fer Piqué (encara que va tardar massa). I si, per contra, no en queda cap amb una miqueta de consciència de ser valencià, pues res. Miraremos Canal9 i la tele de murcia, que esa si que la entendemos.

I senyors del PSOE amb ministres d’indústria com Montilla o Clos: no hi ha prou amb paraules: volem fets! Volem que pegueu un colp damunt la taula i que digueu que les freqüències són vostres.

I senyors d’ERC fent president de la Generalitat de dalt gent com en Montilla: gràcies. Gràcies de tot cor. Pujol seria tot lo roïn que vosaltres vulgueu, però estant ell TV3 mai va deixar d’emetre’s; més bé al contrari: es va passar d’una freqüència per a TV3 a tindre’n també per al C33/K3. No vull els vostres Països Catalans.

Perquè senyors polítics: només volem veure un canal en la nostra llengua, un canal amb películes i sèries on la gent diga “Bon dia“.

Que vos aprofiten les freqüències buides.

Ja estem en plena campanya electoral, i és l’hora de començar a viure-la.

Al meu poble, a Benissa, es presenta una campanya dura entre l’actual equip de govern (PP + PSI - ara PSD-) i l’oposició (PSOE i CIBE-BLOC).

A Infobenissa estem preparant un seguiment de les eleccions, amb entrevistes als quatre caps de llista, i molta més informació. Només cal veure el fòrum, mogudet com est, amb partidaris de totes les parts. Joanba i jo, com a administradors de la pàgina, no podem, i molt menys volem, posar-nos a favor ni en contra de cap candidatura municipal, ja que busquem informar d’una manera objectiva i independent.

Una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”). Personalment crec que un canvi és, no només convenient, sinó que esdevé necessari per a la supervivència dels valencians com a poble. Però no un canvi on Camps passe a dir-se Pla, i Font de Mora es diga Toni Such,… un canvi on PP passe a ser PSOE i punt.

És necessari un canvi real, un canvi de forma de governar, on la pluralitat de la societat valenciana es tinga en compte.

Un canvi on es respecte el nostre patrimoni cultural, artístic i mediambiental, on el nostre territori no siga depredat per quatre especuladors (es diguen Ballester, Santa Ana, Ortiz o Cotino, o siguen amics/germans/cosins/cunyats de qui siguen), i la nostra llengua, els nostres músics, els nostres escriptors, els nostres actors, compten a l’hora de fer programacions culturals.

Un canvi on la sanitat es convertisca en una prioritat, que augmente el personal sanitari, que es potencie la sanitat pública com a bé per a tots els ciutadans, i es construisquen els hospitals i centres de salut necessaris per a la població real.

Un canvi on l’educació, maltractada com està, passe a ser “l’àrea més volguda” pel govern, amb instituts com Déu mana, sense centenars de barracons escampats per tots els llocs.

Reflexionem…