El Racó de Xavi

Va ser increible, el partit. Héctor i jo vam arribar justets al bar, com no podia ser d’altra manera. Vam demanar un parell de cervesetes (Budweiser, serà per diners miserable!), i a veure el partit.

Minut 18 i el primer sobresalt. Gol anulat a Giuly i el porter de l’Arsenal expulsat. Tot semblava bé, fins que Campbell va pegar una cabotada increible i va fer l’1-0. Després, ni Clemente fa tan bé l’autobús davant la porteria i el patapum-p’arriba. Els minuts passaven, però no hi havia res a fer, baló al pal d’Eto’o i descans.

Al començar la segona part, més del mateix: l’Arsenal tancat i el Barça damunt l’àrea. Però Iniesta, Larsson i Beletti van revolucionar el partit. Els tres canvis van ser el millor que es podia fer.

A pase d’Iniesta, i toc de calitat de Larsson, Eto’o va marcar el primer, quan ja s’havia entrat en l’últim quart d’hora. I després, Larsson per a Beletti, i gol del lateral. Increible. Al bar, tots com a bojos. Bé, tots no, la meitat de davant (madridistes) callats, i la meitat de darrere (culés o simpatitzants, com Héctor) botant d’alegria. La resta del partit, un rondet.

El partit es va acabar, i Sant Vicent, com molts altres pobles del país, i sobretot a Catalunya (especialment Barcelona) una festa. MLuisa em va dir que Barcelona era impressionant, i Sílvia que esta vesprada se n’anava a la rua per la ciutat.

Feia temps que no disfrutava (ni patia) tant veient un partit de futbol. L’any que ve, més.

I com diu un amic meu, que ahir estava a París veient el partit, visca el Barça i visca Catalunya!