El Racó de Xavi

Avui fa exactament 23 anys, el dijous 13 de març de 1986, va arribar a casa la meua germana Belén.

Per als que no la coneixeu, només puc dir-vos que és una de les persones amb les idees més clares que conec. És evident que sempre no ha sigut així, que durant molts anys ha estat com una cabra; “això és l’edat”, deia ma tia, o ma uela, però jo no hi estava d’acord: l’edat eixa que deien elles no podia durar des dels 12 fins als 20!!!

Des de ben menuts hem estat molt units. Encara recorde quan dormíem a la mateixa habitació (a la seua, que tenia dos llits), i segur que ella recorda bé com jo li feia xantatge emocional: “si no em dones XXXX, no et voldré” li deia jo, i ja tenia el que volia (sempre he sigut un poc cabronet ). Però després, a l’hora de la veritat sempre donàvem la cara un per l’altre.

Durant una època, la nostra relació es va gelar un poc: el final de la seva adolescència (on va passar per una temporada de rebel·lió màxima contra tot) front al meu cap-quadratisme eren maneres de ser impossibles d’encaixar. Però passats uns anys, i havent madurat un poc, les coses van tornar lentament al seu lloc: tornàvem a ser els bons germans que sempre havíem sigut.

Belén és una persona coherent, encara que molt cabuda; raonable, encara que impulsiva; sentimental, encara que amb les idees clares…

És una amiga, una confident, una companya de festes i borratxeres, una bona música, una d’eixes les persones que saps que sempre estarà al teu costat…

I és, sobre tot, una de les persones que més sentit li donen a la meua vida, una de les persones que més m’estime, i a qui desitge que absolutament tot li isca tal i com espera en aquesta vida.

FELICITATS, BELÉN

A partir d’avuí sóc un any més major (físicament, eh???, que de mentalitat soy como un niño).

Estic mooolt i mooolt preocupat, ja que aquest aniversari no és un aniversari qualsevol, perquè deixe oficialment de ser jove!!!! Açò m’ha caducat!!!

Carnet Jove Euro <26

Menos mal que, fa un parell d’anys, s’ho van repensar i han fusionat el Euro<26 i el Carnet+26, i ho han allargat fins als trenta

Aquestos dies estic, junt amb la resta de gent de la Banda de Benissa (oficialment, músics de la Societat Lírica i Musical), preparant el certamen de música festera d’Oliva, al que anirem dissabte amb la intenció de guanyar. Estem tenint assajos totes les nits i, encara que a tots no he pogut anar (més que res… perquè estic a Alacant!!!) intente fer tot el possible. Aquesta setmana s’acabarà havent-me alçat tres dies a les 6 del matí per agafar el bus i vindre a la Universitat!

Però a partir de dissabte descansarem, i intentaré dues coses: relaxar-me musicalment parlant, i centrar-me acadèmicament parlant: Rabiner i els Models Ocults de Markov (HMM) m’estan esperant!

Això, que hui vint-i-cinc.

Ens fem majors, eh?

Imatge: My 25th Birthday Cake, de n8kowald, amb llicència Creative Commons by-nc-nd