Però lo bo de la blogosfera és que sempre trobes algú que ha fet la feina per tú

La manifestació del 19N, dilemes ètics

Gràcies, Joan!

Ja ho tinc… Déu va crear Adam i Eva. La resta venim del mono.

Vist a Microsiervos

Singles, enamora’t és el nom d’una sèrie de producció pròpia (i en valencià!!!) que Canal 9 va estrenar el darrer cap de setmana de setembre (per cert, algú podria dir-me perquè a la web tots els noms dels personatges apareixen en castellà tot i que són en valencià a la sèrie?).

Vicent comentava que no més havia pogut veure una vegada la sèrie, quan va anar a Barcelona. Doncs jo m’he enganxat a la sèrie. Em sembla que, sense ser la millor sèrie que he vist mai (fins ara, Porca Misèria), és el millor que es pot veure actualment un dilluns per la nit: ja m’aburreix CSI (sempre és igual), Mira quien baila! no caldrà comentar-lo, pel·lícula de l’any de la picor a Cuatro i a laSexta, i Compañeros, vull dir, Física y Química, a Antena3… em quede amb Singles, que damunt és en valencià.

Els actors, en general, m’agraden. Els dos protagonistes principals Pau Durà ja el coneixia de Plats Bruts, Siete Vidas i Ventdelplà, i a Diana Palazón d’Hospital Central. Diana Palazón sabia que era d’Elx, però no sabia que el Pau Durà era d’Alcoi. És cert que a Plats Bruts o a Ventdelplà no tenia un accent català “normal”, però tampoc em semblava un accent valencià “normal” a Singles… De tota manera, m’alegre que siga d’ací Hi ha fins i tot actors blocaires: Nelo Gómez, que fa de cambrer adolescent un poc empanat.

De l’àmbit lingüístic, només hi ha una cosa que no m’agrada de la sèrie (a part de la enorme quantitat de barbarismes que hi ha al guió): hi ha dos personatges castellanoparlants - l’amo del bar i el porter de l’edifici on viuen Juli i Glòria -, però cada vegada que algú parla amb ells, es passa al castellà. Això fa que en escenes on la proporció de valencians/castellans és de 5 a 1 a favor dels valencians, tota l’escena siga en castellà.

Però el tema de les audiències que comenta Vicent em preocupa. Vaig comprovar a FormulaTV que l’últim capítol ha arribat a un miserable 2.8% d’audiència. Fins i tot la televisió d’Aragó, amb un documental, el segon canal de Canal Sur 2 o IB3, amb películes de l’any de la picor, o fins i tot la televisió d’Astúries (a més de Cuatro i laSexta, fent una programació trista també), dupliquen sense problemes el share de Singles.

Ja he dit que la sèrie no és una obra mestra, però caram! està bé! Però segons pense, el problema no és ben bé la serie, sinó la cadena. Fins i tot els diumenges, que té l’Alqueria Blanca (més d’un 20% totes les setmanes), no aconsegueix pujar d’un 12-13% global del dia.

I es que el que ha aconseguit fer el PP amb Canal 9 no té nom. I ja pare, que si no m’encenc…

Definir el plugin és senzill:

WP-Apertium = Wordpress + Apertium

Es tracta, per tant, d’un plugin que porta la traducció automàtica d’Apertium¹ a Wordpress, els sistema de publicació de blogs que gaste (jo i moltíssima altra gent).

Les principals característiques són que permet la traducció sense tindre el traductor instal·lat al servidor, fent us de l’API² que proporciona Apertium, i que desa eixes traduccions al servidor de manera que no cal fer la traducció cada vegada que es veu la pàgina.

Queden moltes coses per fer (estan detallades a la secció corresponent de la pàgina), segur que hi ha errades, i estic obert a tot tipus de suggeriments per millorar el plugin, o corregir qualsevol cosa que detecteu.

A canvi, per a tots aquells que el gasteu, només vos demane una cosa (no, no són diners, encara que no els rebutjaré si insistiu :P): feu publicitat!!!

Del plugin, de l’Apertium en sí, del programari lliure en general, del treball que dia a dia fan milers de persones per tal que puguem accedir a tota la informació d’internet en la nostra llengua desenvolupant programari lingüístic, traduint programari normal, donant suport a fòrums, etc.

¹: açò em recorda que fa vora dos anys que tinc en esborrany una entrada per parlar de l’Apertium A veure si em pose ja…
²: Juan Antonio, vam quedar que podiem dir-li API, no?

“Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.”

Sòcrates (470 AC-399 AC)

Vist en una entrada de Desarmats, el blog de Pau (el de SomGNU)

El futuro ya está aquí. Se llama Pignoise tocando para el PP vasco. No, no te pegues el tiro en la boca todavía; aún hay más.

[ ... ]

Quico Alsedo

Si voleu llegir la resta, vosaltres sabreu. Ara, si no voleu tindre algun atac suicida, vos recomane que no segui l’enllaç. No té desperdici.

Ara, la informació de l’autor ix dalt dels respectius dels comentaris, junt amb el seu gravatar (si en té). També he afegit unes línies per separar uns comentaris dels altres, i la informació del comentari amb el comentari en sí, amb colors de fons distints de manera alternada, per intentar facilitar la lectura. Finalment, he marcat amb uns bordes i colors ataronjats els meus comentaris.

A la barra lateral, he reduït una mica els espais entre algunes coses, per fer-la un poc més compacta.

Crec que així m’agrada més, però de tota manera, està en beta, o siga que es pot tornar a modificar. Espere les vostres valoracions!

Als benissencs ens agrada molt Bèrnia, i es pot veure des pràcticament tot el terme, cosa que fa que sempre “estiga ahi“. Però és cert que la tenim un poc oblidada. Molta gent no ha anat mai a veure el Fort, el Forat o ni tan sols la Font!

Diumenge passat, la Regidoria de Normalització Lingüística va preparar una excursió, guiada pel professor d’Història, i coneixedor de la zona, Josep Antoni Santacreu. Tot i que era matí (l’autobús eixia a les 9) i que la nit del dissabte havíem apretat un poc (o un poc massa, eren festes de moros a Calp), vam anar cap allà tota la family: els pares, Belén, el meu cosinet Carlos i jo. També va vindre Àlvaro, i una vegada allí també vam veure a Anna Maria (que també havia estat amb nosaltres dissabte per la nit i, per tant, feia la mateixa cara de feta pols).

Amb l’excursió vam descobrir Verdiola, el nucli de població més proper a la muntanya, però desconegut per la majoria de la gent (el nucli més conegut és Pinos). Es tracta d’un carrer amb cases als dos costats, poblat pels segles XVII i XVIII, i que va romandre habitat fins a la segona meitat del segle XX. També vaig veure un arbre que crec que no havia vist mai (i que damunt sembla un arbust). A més, tampoc no sabia com s’escrivia: arbocer (conegut ací com a bocer, el “famós” madroño castellà). Estava ple de boços ben rojos. Josep Antoni ens va comentar que tenen un 0,2% d’alcohol.

Vam seguir el camí cap a la Pedrera de marbre que hi ha dalt la muntanya: una pedrera que va estar en producció durant un parell d’anys a la dècada dels setanta. Resulta increïble que pel camí que vam anar nosaltres baixaren camions plens de marbre! De camí cap allí, vam passar per dues microreserves de flora, amb algunes espècies a assenyalar: em vaig quedar amb el galer (roure valencià o roure de fulla petita), un roure que, a diferència de la carrasca, perd les fulles a l’hivern.

Una vegada a la Pedrera vam esmorzar, i després d’un xicotet descans, vam emprendre la marxa cap al Pas d’Omar, i el Racó d’Omar. Es tracta d’una zona que, tot i pertànyer al terme municipal de Benissa, es troba geogràficament a la Marina Baixa (està a la vessant sud de Bèrnia). El pas d’Omar és el pas de muntanya que dona accés a aquest racó, i és per on discorre la senda que seguien els habitants de Verdiola per anar fins al poblet (nom que donaven a Altea la Vella).

El camí de tornada va ser cap a la Font de Bèrnia, una font per la que brolla una aigua boníssima. I tenint en compte el cansament que portàvem, i que no ens quedava ni gota d’aigua, més bona encara.

Va ser un matí interessant, diferent a com acostume (acostumem) a passar el diumenge de matí (sol ser dormint), i en el qual vam conèixer un poc més el nostre poble. Sobra dir que la iniciativa va ser tot un èxit: erem al voltant de cent persones (si, 100!!!), moltes d’elles joves. Açò demostra que amb bones idees, es poden fer moltes coses des de les administracions públiques. Coses que no cal que costen millonades. I coses que, a més, fan poble. Perquè, com ens va dir Josep Antoni Santacreu,

No es pot estimar allò que no es coneix

Excursió a Bèrnia

El PSC proposa suprimir ‘Països Catalans’ de TV3

Crec que no cal dir molt més.

Editat: havia posat els enllaços a les notícies en castellà