El Racó de Xavi

Reproduisc ací un article de Ignacio Escolar:

El videojoc és l'assassí

La investigació ja ha trobat al culpable. “Hem examinat el seu ordinador, i hem trobat videojocs típics d'aquest tipus de boig, incloent el joc Counter-Strike”, assegura Ralf Michelfelder, un responsable de la policía local. Si es compleix el diagnòstic, la situació és aterradora; emmagatzemen aliment i armes per a sobreviure a l'Apocalipsi. Counter-Strike és un dels videojocs de més èxit dels últims anys, i ha venut més de nou milions de còpies. Si cadascun dels bojos que ha jugat a aquest videojoc assassina a 15 persones, la matança que ens espera és superior a la Segona Guerra Mundial. Jo, que confesse haver jugat al Counter-Strike, em mira ara a l'espill mentre espere que aparesquen els símptomes de l'assassí; pot ser que alguna cosa terrible estiga creixent dins de mi.

Però pot ser pitjor, molt pitjor. A l'ordinador de Tim Kretschner tambié hi havia correu electrònic i accés a Internet, cosa normal en aquest tipus de bojos. Fins i tot xatejava! I en el món hi ha més de mil milions d'internautes, assassins en potència dels quals s'hauria de desconfiar. Dic més: és probable que a casa Tim Krestchner també hi haguera una televisió, potser també un reproductor de DVD. Si és així, la humanitat està perduda, ja que ja ixen més assassins en potència que víctimes possibles. No vull posar-me en el pitjor cas, però igual també hi havia algun llibre a l'habitació de Tim Kretschner. I està més que documentat que la lectura provoca bojeria, que l'home no està preparat per discernir entre realitat i ficció, que si les barregem de forma tan realista com pot fer-ho un llibre, és probable que aquell sotmés a un estímul tan poderós embogisca, i crega que els molins són gegants. I no ho dic jo, ho diu Miguel de Cervantes al Quixot.

Ignacio Escolar

Ja fa temps que volia parlar dels podcasts, una cosa d'aquestes de la Web2.0 que estan de moda.

Per si algú està un poc despistat i no ha sentit parlar mai dels podcasts, a veure si en una frase ho puc explicar. Entenent la Web2.0 com, entre altres coses, una nova manera d'aconseguir informació, amb contingut a la xarxa generat pels propis usuaris, i si fem una comparació entre els blogs i la premsa tradicional, o els videoblogs i la TV convencional, els podcasts serien la nova ràdio.

Bé, doncs avuí volia parlar sobre un podcast que seguisc pràcticament des que va nàixer (això si, a temporades): Tortilla de Patata. Segons es diu a la seva pròpia web, Tortilla de Patata es un podcast donde se habla sobre la actualidad blogosférica en castellano en tono de humor con altas dosis de ironía. Només un avís: si algu espera trobar-se amb un programa de ràdio normal, que vaja oblidant-se. Més que una tortilla, pareix un revuelto.

Els seus autors són Manuel Quiroga, també conegut com Manuls, i Andrés Milleiro. En el podcast parlen un poc de tot el que està passant per la blogosfera (majoritàriament l'espanyola), però des d'un punt de vista molt humorístic. Es claven en tot el món, però tenen una predilecció especial per Enrique Dans i Hipertextual, als quals claven canya de forma habitual.

No fa massa temps van obrir un grup de fans al Facebook, i em vaig apuntar. I quina va ser la meva sorpresa esta setmana passada quan, posant-me al dia amb capítols anteriors, vaig veure que començaven a anomenar a tots els que s'havien fet membres del grup.

I sí, a mi també m'anomenen Al voltant del minut 13 i 35 segons diuen el meu nom (encara que s'enganxen una miqueta). I damunt diuen que els sone d'algo!

Per cert, no sé si perquè també els escolta o perquè li va fer gràcia, però pocs dies després de mi es va afegir al grup de fans Xavi Tro, comentador d'aquest blog i Regidor de Cultura, Patrimoni Històric i Normalització Lingüística de Benissa (ala, que no et queixaràs, tot el títol nobiliari sencer :D). A ell també el van anomenar, als 15 minuts i 47 segons. I com que la foto que té al perfil del Facebook és amb una escultura de Quico Torres, i els autors no poden estar sense fotre canya, es van clavar un poquet amb la foto

Bé, si algun friki (que diu la meua germana) d'estos no sap que posar-se al seu Ipod o semblant per escoltar quan va camí de la universitat o de la feina, li recomane el podcast este.

Aquest matí, Enrique ens ha convidat a tots a un meme, d'aquestos que se solen fer per perdre el temps. I clar, com que tenim tantes coses per fer, i ens agrada tant la procrastinació, l'havia de seguir

Més o menys, es tracta de:

1. Visita la Wikipedia i fes clic en “Random”.
   El primer article que aparega serà el nom del grup.
2. Després visita “Random quotations”.
   Les últimes paraules de l'última cita de la pàgina serà el títol del teu primer àlbum.
3. Vés a Flickr o fes clic a “explore the last seven days”.
   La tercera imatge, sense importar quina siga, serà la portada del teu àlbum (si la imatge no tinguera una llicència que permeta el seu ús, agafa la següent que tinga una llicència adequada).
4. A continuació, qualsevol editor gràfic aprofita per fer la portada amb tots els elements anteriors.
5. Publíca'l i convida a qui vulgues que participe.

Crec que m'ha quedat prou bé la meva:

1. L'article de la Wikipedia, The WaterWheel Foundation, del que he tret el nom del grup: The WaterWheel.
2. La cita, una de Darby Conley, que m'apunte per a la secció de cites. M'he quedat amb les dues últimes paraules: Even more.
3. La imatge que m'ha tocat ha sigut aquesta,  de Darrius Thompson.
4. La imatge, senzilleta, l'he editada amb el Gimp, i amb l‘escalat líquid l'he reduïda en amplària sense perdre la intenció de la imatge
5. Finalment, ací està el resultat, que crec que és prou digne. A vore si gent com Òscar, Joan, Blai, David o Pau continuen el meme.

The WaterWheel - Even more

Aquest matí, des de les onze i pico fins a les 12 llargues ha estat Gmail sense funcionar. I si, el món s'acaba si Gmail no funciona.

Al principi pensava que m'havien fotut la contrassenya (paranoia fomentada pel que li va passar a cvander la setmana passada, i perquè m'he adonat al demanar-me la contrassenya el Thunderbird), però quan m'ha arribat pel twitter el missatge de Joan i, gairebé al mateix temps, Víctor m'ha dit que a ell tampoc li entrava, he vist que el problema no era només meu.

L'altre dia intentava explicar-li a la meua germana què era això del Twitter, i perquè pensava que estava canviant un poc la manera d'accedir a la informació més immediata d'Internet: ja no són Technorati ni Google BlogSearch els que ens informen de què està passant en aquestos instants al món, sinó que Twitter ha pres el relleu: el microblogging ha agafat una força brutal.

Per això, per veure que deien els twitters (o twitterians, com siga), he decidit pegar-li una miradeta al cercador de Twitter, i quasi m'agafa un atac: tot el món estava parlant del mateix! Es podia observar des de Twitterfall, o també des del Twitscoop, que el caos era generalitzat. Fins i tot i ha hagut confirmacions oficials per part de Google quasi immediates.

I ha sigut ahi quan he vist la frase de James Lappin:

Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli.

Spotify, música debades online

Volia fer una entrada sobre l'Spotify, però com que Òscar em va xafar el post, doncs ja no cal explicar què és.

La qüestió és que tinc instal·lat el programa (sota Linux, funciona de categoria amb el Wine). I m'ha sorprés (agradablement) la gran quantitat de grups catalans que hi ha al catàleg (per cert, esperem que dure). La veritat és que, tot i seguir centralitzant la meva “vida músical” d'Internet al Last.fm, l'emissora de la meva música ha passat de ser l'Amarok a l'Spotify. Al meu ordinador tinc molta música, però l'Spotify en té més!

Així que m'he posat a fer una llista de reproducció amb tota la música en català que he trobat: des de Feliu Ventura, fins als Pets, passant per Lluís Llach, Lax'n'Busto, Gerard Quintana, Cris Juanico, Gossos, Sopa de Cabra, recopilatoris…

Oxigen, dels Gossos

I li he donat al play. Mal fet! Moltes hores de música, gran part de la qual havia escoltat moltes vegades, altra part formada per cançons que no havia sentit mai… fins que ha arribat aquesta cançó. És una de les que més m'agrada dels Gossos, si més no de la seva última etapa, quan van agafar un so més elèctric, amb percussió.

La cançó en si té parts tristes, arribant fins i tot a un punt de melancolia, però així i tot té alguna cosa que m'agrada moltíssim, em fa pensar en coses bones del passat i també del futur.

Deixa't portar, de l'àlbum Oxigen.

Deixa't portar

Mira't, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era,
tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t'has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t'imaginava.

Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t'havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.

Plou…
però avui­ et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa'm venir,
vull fer aquest camí
amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l'endemà.

L'aire t'ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d'allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà ,
només
tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.

Trobarem un lloc on anar.
Vine,
que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.

Plou..
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa't…

Mai m'havia plantejat publicar estadístiques del blog, entre altres coses perquè amb la gran quantitat de posts que escric, tampoc no tindria massa sentit (a veure si al final hi hauria més entrades d'estadístiques que de les normals…).

Però durant l'últim any, la quantitat d'entrades publicades ha augmentat de manera considerable: hi ha més entrades del 2008 que de tots els anys anteriors junts. A continuació faig un resum de les entrades publicades cada mes, distingint entre els miniposts i les entrades (més o menys) elaborades.

• Gener: 1 entrada + 4 miniposts
• Febrer: 6 entrades + 1 minipost
• Març: 4 entrades + 2 miniposts
• Abril: 6 entrades + 8 miniposts
• Maig: 6 entrades + 1 minipost
• Juny: 9 entrades + 1 minipost
• Juliol: 8 entrades + 8 miniposts
• Agost: 5 entrades + 4 miniposts
• Setembre: 4 entrades + 5 miniposts
• Octubre: 7 entrades + 3 miniposts
• Novembre: 4 entrades + 3 miniposts
• Desembre: 3 entrades + 2 miniposts

Açò fa unes mitjanes gens despreciables (per al que venia sent el meu ritme de publicació en els anys anteriors): 5.25 entrades (mes o menys) elaborades al mes (una i pico a la setmana), a més de 3.5 miniposts de mitjana mensual (quasi una a la setmana).

En resum: una entrada cada 3 dies i mig al llarg de tot l'any. Estic content, sobre tot perquè sembla que la cosa ja va més o menys estable. Falta encara aconseguir estabilitat real, i no coses com el mes de juliol front a gener/desembre, però tot arribarà.

I ara venen les estadístiques vostres, dels que em llegiu. Tot i ser este un blog personal, on escric el primer que se'm passa pel cap, sense cap temàtica preestablerta (tinc categories per a quasi tot), em resulta sorprenent la quantitat de visites que reb. Sobretot perquè a l'hora de fer comentaris, no són tants els que comenten. Animeu-se a comentar!

Visites

Quant al número de visites, vaig començar l'any amb unes 30-40 visites diaries, xifra que va pujar moooooolt poc a poc fins a pràcticament el mes de novembre, on es va disparar a quasi 100 visites diaries, i més encara a desembre, on hi va haver un pic de 178 visites el dia 15 (la majoria d'elles buscant felicitacions nadalenques).

Estadístiques - Visites 2008

Estadístiques - Visites 2008

Referent als navegadors utilitzats per veure la pàgina, destaca el Firefox, amb quasi el 50% de les visites, seguit per l'IE, amb vora un 45%. La resta es reparteix entre altres navegadors minoritaris.

Estadístiques - Navegadors 2008

Tràfic

Respecte a l'origen de les visites, clarament la gent arriba des dels cercadors (o millor dit des del cercador, o siga, Google). Més d'un 63% de les visites provenen de cerques, mentre que un altre 23% de pàgines externes. Finalment, poc més d'un 13% són visites directes.

Estadístiques - Origen de les visites 2008

De les paraules clau del cercador, cal destacar la quantitat de visites que reb per gent que està buscant felicitacions de nadal, en totes les seves combinacions (plurals, nadal/nadalenques,…), així com gent que cerca frases fetes. També hi ha moltes cerques que em busquen a mi (”xavi benissa”, “xavi infobenissa”, “el racó de xavi”, …) i poques coses més a destacar.

Estadístiques - Paraules clau 2008

Finalment, les pàgines externes que més visites m'han proporcionat són el blog de la meua germana, Google Reader i Google Images,  els planetes Softcatalà i Marina Alta, i els blogs d‘Enrique, Felip, Blai i Òscar.

Estadístiques - Pàgines referents 2008

Contingut

Per acabar amb les estadístiques, només queda comentar quines han sigut les entrades/pàgines més visitades durant aquest any. A més de les pàgines principals (de la web, i del bloc), i la pàgina d'informació personal, destaquen la pàgina de cites, les extensions per al Firefox i per al Wordpress, l'etiqueta de nadal i la categoria de música. Les entrades individuals més visitades han sigut el poema de Martí i Pol i la felicitació de l'any passat, ambdues de 2007, i les de Singles, excursió a Bèrnia, Ubuntu+Firefox+Flash, l'última lliçó de Randy Pausch i el meme de les 6 coses que em fan feliç, del 2008.

Estadístiques - Contingut 2008

Idiomes

Referent als idiomes configurats als navegadors, ací van els principals (he desglossat espanyol i català en els diferents locale en què apareixen).

• es → 61.99%
  • es → 39.22%
  • es-es → 21.91%
  • es-ar → 0.46%
  • es-la (WTF!) → 0.40%
• ca → 26.03%
  • ca → 21.81%
  • ca-ad → 3.68%
  • ca-es → 0.54%
• en → 8.25%
• de → 0.78%
• it → 0.57%
• fr → 0.56%
• ru → 0.29%
• pt → 0.27%

Com a curiositats, hi ha un 0.05% de roa-val-es (locale que utilitzen els secessionistes de softwarevalencia) i una visita d'un navegador en friülès.

–

Si continue amb el ritme actual de publicacions, intentaré fer un altra entrada d'estadístiques cada 4/6 mesos (això sí, molt més lleugereta que aquesta), i l'any que ve faré una altra anàlisi mes o menys exhaustiva com aquesta.

Si algú té curiositat per saber alguna altra dada que no he posat a l'entrada, que pregunte als comentaris

Nota: (12/01) Actualitzat, amb la llengua del navegador, a petició de Josep

Ací ve un altre d'aquestos memes que de tant en tant colapsen la blogosfera. Aquest es tracta de dir sis coses quotidianes, xicotets detalls, que ens fan feliços.

Me'l va passar Joan (i no sé si Òscar, perquè com que no m'ha enllaçat…). També l'han fet Blai (que ha sigut el que ha començat a fer-ho en la blogosfera valenciana que tinc controlada) i Carme (a qui li ha arribat des d'un altre lloc).

Anem allà:

• Despertar-me un diumenge a les 10, mirar l'hora, i veure que puc continuar dormint…
• Veure la cara de Joan (el meu company de pis, filòleg ell), quan amollen una barbaritat a Single's.
• Entrar els divendres a migdia a casa i que Traca (la gosseta de la meua germana) se'm tire damunt.
• Un burret fresquet després d'una paella amb els amics.
• Arribar al final d'ABBA amb la Morralla.
• Un somriure que s'assoma per darrere d'algú, sense pensar que el veuràs.

Estan escrits sense cap ordre, i podrien ser-ne més, però són els primers que m'han vingut al cap. I com que les normes diuen que sis coses, i jo sóc molt cregut, sis només.

I ara ja ve la part difícil, passar-ho a 6 persones a qui encara no els ho haguen passat: Àlvaro, Enrique, Toni,… i ja prou, que sinó ells no tindran a ningú a qui passar-ho!

Actualització 24/11/2008: Belén també ho ha fet. Algunes de les coses que ha posat ella, les compartisc