Prou de temps després d’haver intentat començar, molt més tard del que esperava, i quasi un any exacte des que vaig començar el meu contracte en el project Sistemes de Codi Obert per a Biblioteques Digitals: Eines Lingüístiques i Educatives, per fi he acabat (amb èxit) el DEA.

D’una cosa totalment diferent a la que pensava que anava a treballar quan vaig començar a estudiar el doctorat (no té res a veure amb la traducció automàtica), el passat dimecres 2 de desembre de 2009, vaig fer la presentació del meu treball de suficiència investigadora Models estadístics per a vocabularis.

En aquest treball he intentat, mitjançant noves propostes i variants a mètodes existents, aconseguir una manera de determinar, amb fiabilitat, la probabilitat de què una paraula siga d’una llengua determinada. Parlant d’una manera més senzilla, diem que una paraula “ens sona” a anglesa, francesa o valenciana per determinades característiques.  Un exemple clar és el de la marca de gelats Häagen Dazs, que es va fer per a que als clients americans els semblara escandinau/germànic, però que realment no significa absolutament res.

Aquesta associació entre un paraula i la llengua a la que pertany som capaços de fer-la de manera intuïtiva, analitzant característiques de les paraules sense adonar-nos-en. Algunes de les característiques poden ser

• Les lletres que composen les paraules
  • Alfabets diferents: Si té caràcters àrabs/xinesos/hindús direm que la paraula és arab/xinesa/hindú
  • Caràcters “pròpis”: amb ‘ç‘, ‘ñ‘ o ‘õ‘ les paraules ens semblen més valencianes, castellanes o portugueses, respectivament, que angleses.
• Seqüències de lletres característiques
  • Plurals: en llengües romàniques del bloc occidental (francés, portugués, castellà, català, occità) a més d’altres llengües com l’anglés, els plurals es fan afegint una ‘-s‘, mentre que en llengües romàniques del bloc oriental (italià, romanés o la llengua ja extinta dàlmata).
  • Dígrafs: parelles de caràcters que representen un únic so, una única “lletra” parlada (fonema). Exemples són “-ix-” català o “-sh-” anglés, o “-ch-” castellà i “-tx-” català, etc.
  • Terminacions verbals: les conjugacions dels verbs també indiquen, i molt, a quina llengua podria pertànyer una paraula; així, per exemple, “-ava” és típica del català, “-aba” del castellà, i “-ing” de l’anglés.
  • Altres seqüències frequents: sense necessitat de saber de què es tracta, a nosaltres la terminació “-ght” ens sembla molt anglesa, o la “-eau” molt francesa.
• Llargària de les paraules:
  • Algunes llengües tenen, de manera habitual, paraules més llargues (com l’alemany o el basc) que el altres (com el català o l’anglés), sobre tot degut a que són llengües aglutinatives.

El que he intentat jo és trobar una bona manera per detectar totes aquestes característiques de manera automàtica, de manera que el sistema siga capaç de decidir amb una certa fiabilitat si una paraula s’adequa a una determinada llengua o no. Existien ja diversos mètodes que feien això (basats en n-grames i en models de Markov d’ordre variable, la majoria), i el meu treball ha consistit en proposar dues noves formes de construir models i comparar-los amb els mètodes existents.

He aconseguit millores de predicció amb els models de Markov dinàmics i amb els models ocults de Markov dinàmics (una nova forma d’inicialitzar els clàssics models de Markov) respecte als models de n-grames i a arbres probabilístics de sufixos, encara que a un cost espacial prou gran (els meus models gasten molta més memòria).

I he aprovat el treball

He de donar les gràcies a molta gent, ja que sense la seva ajuda directa no haguera pogut fer el treball. En primer lloc a Rafa Carrasco, el meu director, ja que les seves idees i propostes són part fonamental del treball. També a Juan Antonio, jefe del grup d’investigació (i membre del tribunal) pels ànims que em va donar des de primera hora per a fer el treball. I també a Felipe, que en les últimes setmanes em va ajudar moltíssim, sobre tot a l’hora de preparar la meva presentació: és gràcies a ell que vaig fer una presentació de la qual vaig eixir molt content. A Miquel, Víctor i Héctor, companys de curro i esmorzar, també els he d’agrair el suport, consells i l’ajuda oferida en tot moment.

Volia escriure alguna coseta al respecte d’aquesta vaga/manifestació, però la veritat és que hi ha moltes coses per explicar, i poc de temps.

Però lo bo de la blogosfera és que sempre trobes algú que ha fet la feina per tú

La manifestació del 19N, dilemes ètics

Gràcies, Joan!

Continuant amb la sèrie d’entrades al voltant del curset que vaig fer la setmana passada, ara és el moment de parlar de l’equador del curset: dimecres.

El dia començava amb una xarrada de Faraón Llorens, qui fins ara era Vicerrector d’Innovació (crec, després de les eleccions no sé quin és el seu càrrec). He de dir la veritat: no vaig anar. Era matí (:P) i no sé perquè em pensava que no parlaria massa de web2.0, sinó de “nadius digitals” i tot això. Per cert, després m’ho van confirmar

Després, quan Faraón va acabar, era el torn d’Héctor Garcia, Kirai per als internautes. Va parlar d’Internet a Japó i Àsia, en una conferència realment apassionant, d’on tots vam eixir sabent perquè el seu mobil no tenia bluetooth, ni melodies xules, i no pot enviar SMS. En canvi, pot veure la TDT, està connectat a Internet a 7.2 Mbps des del seu keitai.

Més tard, Pedro Pernías va parlar un poc, ja a l’aula del curs, de les Biblioteques digitals, i seu paper en l’adaptació de l’educació a un nou paradigma educatiu: l’educació 2.0. Sincerament, em va agradar més del que m’esperava.

I per acabar el dia, Kirai ens va tornar a obsequiar amb una xarrada, ara sobre el funcionament dels cercadors de blogs en internet. Gràcies a la seva experiència a Technorati durant més de dos anys, vam aprendre com feien aquestos cercadors per indexar tota l’activitat de la blogosfera mundial. Curta, però molt bona. Gràcies, Héctor.

Vaig fer un 3/4 del dia, però sense cap dubte, un dia 100% productiu

Continuant amb la sèrie d’entrades al voltant del curset que vaig fer la setmana passada, toca parlar del que es va fer dimarts.

2. Dimarts 22 de juliol.

Dimarts era el dia de les xarxes socials.

Va començar amb una conferència de Carlos Sánchez, creador del mashup nvivo.es. Per al que no ho sàpiga, amb paraules de Carlos:

Tècnicament, es una xarxa social vertical orientada al sector de la música en directe. Funcionalment, té com a doble objectiu que els fans no es perden ni un concert, i ajudar a la promoció dels artistes, les sales i les promotores dels concerts.

Està feta tot utilitzant APIs de Flickr, de Youtube, de 11870.com, last.fm, MusicBrainz, … una bona mostra de que mesclant coses bones en pot ixir una altra de molt bona Ens va donar un consell, molt bo al meu parer, per a aprofitar dades d’altres: CACHÉ, CACHÉ i CACHÉ.

Si algú vol llegir alguna cosa més de Carlos, hi ha una bona entrevista feta per Consumer.

Després va vindre Felix Ruiz (que va anar de boda diumenge ), de tuenti. Ens va fer un tostó de xarrada, amb algunes xifres que no sé si són certes, però el que si que sé es que eren enormes: més de 30.000 usuaris a la Universitat de Sevilla, que estaven comprant més de 30 servidors a la setmana, que tenien 3.000 milions de pàgines vistes al mes, pensaven multiplicar per 5 la plantilla abans d’acabar l’any (ara n’eren 28, i pensaven arribar als 100)… Sincerament, no em va donar cap bona impressió. A més, no va fer el que se suposava que havia de fer, segons el títol de la xarrada: “Xarxes socials universitaries”. Pareixia més un anunci de tuenti. :S

Finalment, per acabar el dia, vam fer la segona part del taller de Ruby on Rails. En la segona sessió tocava AJAX, i altres efectes de llibreries javascript (encara que ho van vendre tot com a AJAX :S). Com que prototype està totalment integrat en Rails, no cal calfar-se molt el cap per fer les coses. Igual que en la sessió prèvia, massa informació i massa copy&paste per a massa poc temps.

Dia completet, no?

La setmana passada vaig assistir al curs “La web 2.0: Retos y tecnologías para la Internet de nueva generación” que se celebrava a la Universitat d’Alacant, dins del programa de cursos de la Universitat d’Estiu Rafael Altamira. Com a bon curs 2.0, disposavem d’una xarxa social pròpia i tot: Estiu2.0!

Volia escriure coses durant la setmana passada, però per a variar vaig anar un poc de cul

El curset va estar prou interessant en termes generals: bons conferenciants, una taula redona interessant i sobre tot moltes idees per al futur professional més immediat.

Anirem per parts, i cada dia en publicaré una (així, de passada, hi ha actualitzacions més constants del bloc, sense fer lo que faig habitualment: dos setmanes sense posar res, i 4 o 5 entrades en un dia )

1. Dilluns 21 de juliol.

Després d’una xarrada inicial de Juan Antonio Pérez i Domingo Gallardo, presentant breument el curs, Antonio Ortiz (Error500, co-fundador de WeblogsSL) ens va parlar sobre l’evolució dels blogs dins d’internet, de com han passat de ser una eina principalment personal a com s’han convertit en vertaders nano-mitjans de comunicació. Va estar francament interessant.

Després, Juan Antonio i Domingo van fer una introducció a la Web 2.0 en general: serveis, principis, definicions, etc. Per a algú que ja sap de que va tot això de la web 2.0 podia resultar un poc avorrit, però és necessari en un curs d’aquest estil.

Per la vesprada, vam fer la primera part del taller de Ruby on Rails. Des del meu punt de vista, una de les parts més prescindibles del curset: en unes poques hores no es pot aprendre gens d’una plataforma (Rails) i un llenguatge (Ruby) desconegut per a pràcticament tothom, i el taller es va convertir en una activitat de principalment copy&paste. Tot i això, si que va servir per a veure que, per a alguns projectes, utilitzar frameworks del tipus de Rails agilitza moltíssim les coses. Tant que fins i tot vam plantejar-nos utilitzar-lo per a certes coses, Héctor i jo. Però això serà un altre post

A més, teníem que fer grups per a presentar idees per al concurs de projectes innovadors. Jo vaig fer grup amb Óscar J. Baeza, de SferaZero i Kafelog. Un tio de categoria

Últimament sembla comú entre tots els companys de carrera comentar que, si fora ara, no estudiarien la mateixa carrera.

Jo moltes vegades he dit que si fora ara, començaria per estudiar l’Enginyeria Tècnica, i després ja faria el 2n cicle de la superior: pel mateix preu, tens dues carreres (i et conta com a tal a l’hora de presentar-te a algunes places, i fins i tot hi ha places només per a enginyers tècnics).

Quan estudiava el Batxillerat, no sabia quina carrera triaria; només sabia una cosa: m’agradaven les matemàtiques. Per contra, també sabia que no faria la Llicenciatura en Matemàtiques, ja que no volia ser professor. Això em desviava cap a les Enginyeries, i ja que “la informàtica és el futur“, aquesta va ser la carrera que vaig triar. Però igual haguera pogut triar Telecomunicacions, per exemple.

Ara, passats ja uns anys, i després d’haver treballat com a informàtic en diferents aspectes (servei tècnic a Connecta, programador al Taller Digital de la UA i profe de pràctiques a l’IES Josep Iborra mentre em treia el CAP), la docència no m’ha desagradat, i crec que podria ser una bona eixida laboral (si no ix bé la carrera investigadora).

Però després de llegir l’entrada d’Enrique, m’he decidit a ser el primer en continuar el meme que proposa.

El fet es que realment no crec que si enguany haguera fet la selectivitat i haguera de fer la preinscripció universitària tornara a triar Eng. en Informàtica com a primera (i única) opció. Quan ho vaig fer, vaig triar informàtica a les 5 universitats del país que la oferien (UA, UPV, UJI, UV, UMH), en les distintes poblacions on ho oferien (Sant Vicent del Raspeig, València, Castelló, Alcoi, Elx).

Docència, si, però d’Informàtica? I per què no de Matemàtiques? O d’una altra cosa?

I si no docència, què?

Segurament, si ara tornara als 18 anys (sabent el que sé ara, cosa impossible), no faria cap Enginyeria. Ni possiblement tampoc cap carrera de Ciències. Estudiaria, molt probablement, música.

A mesura que passen els dies, setmanes, mesos i anys, les coses canvien.

Això, en principi, ha de ser bo, ja que cada instant que passa ens aporta noves experiències que ajudaran, una vegada assumides, a millorar la nostra personalitat.

Tot el que passa afecta la nostra manera de ser i de comportar-nos davant la resta, i és per això que hem d’intentar traure profit de tot el que puguem.

Ahir va començar la tercera setmana des de que estic ací al DLSI com a pseudo-becari (sense cap beca encara), a l’espera de què es resolguen d’una vegada les FPU del nou i flamant Ministeri de Ciència i Innovació, i la veritat és que fins el moment no han sigut tan productives com haurien d’haver-ho sigut. No vull dir que no haja avançat, que si que ho he fet, però no a la velocitat i el ritme que tocaria.

D’altra banda, la banda. Aquest ha sigut (i serà) un mes intens en actuacions: comunions, corpus, dos concerts… Quién da más?

També hi ha altres coses que no van tan bé, per dir-ho d’alguna manera, i m’agradaria que si que ho feren. Però tot i que no es pot tindre tot, sempre s’ha d’intentar.

L’autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L’autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.

Alan Arquin

Editat 22/05/2008: Per cert, lo que tinc estudiant per BCN, perfecte

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural – ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

Click here to view the embedded video.

seguirem informant…

Després de molts mesos pensant-m’ho, analitzant idees, fent xicotetes proves… es pot dir que la màquina ja està en funcionament.

Encara estic al Taller Digital de la Universitat d’Alacant, i fins a final de més estaré encara a jornada completa, però només comence abril ja estaré només mitja jornada, i això em permetrà tirar-li moltes mes hores al doctorat.

La meva idea és anar ben matinet al TD, i quan haja fet les hores que toquen, arrear cap al laboratori de becaris del DLSI per a fer feina allí. Em conec massa, i sé que ací a casa faria el gos bona cosa!

Però he decidit que ja està bé, que no es pot anar fent les coses tan a poc a poc, i ahir, abans del partit del Madrid (per cert, Roma oeoeoe, Roma oeoeoe….) vaig estar parlant amb Fran i amb Gema, els dos treballadors de Prompsit (i molt bona gent) i vaig començar a aclarir molt millor les meues idees.

Avuí ha tocat començar a muntar el sistema en sí, que aniré desvelant en posteriors capítols d’aquesta nova sèrie, però he hagut de parar perquè he trobat un “bug” al paquet fr-ca d’Apertium, que necessite per al meu sistema.

Amb els meus treballs no vaig a erradicar la fam del món, ni trobar la cura al càncer o la SIDA, però si aconseguisc colaborar en facilitar d’alguna manera la comunicació entre la gent de diversos països, estaré més que satisfet.

Ara toca netejar la taula de papers escampats, començar a muntar un bon registre de referències bibliogràfiques, i a treballar!

Seguirem informant…

… donar-te compte a la una i mitja, quan només falta una hora i mitja per a acabar de currar, que a les quatre tens classe de CAP.