El Racó de Xavi

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Prou de temps després d’haver intentat començar, molt més tard del que esperava, i quasi un any exacte des que vaig començar el meu contracte en el project Sistemes de Codi Obert per a Biblioteques Digitals: Eines Lingüístiques i Educatives, per fi he acabat (amb èxit) el DEA.

D’una cosa totalment diferent a la que pensava que anava a treballar quan vaig començar a estudiar el doctorat (no té res a veure amb la traducció automàtica), el passat dimecres 2 de desembre de 2009, vaig fer la presentació del meu treball de suficiència investigadora Models estadístics per a vocabularis.

En aquest treball he intentat, mitjançant noves propostes i variants a mètodes existents, aconseguir una manera de determinar, amb fiabilitat, la probabilitat de què una paraula siga d’una llengua determinada. Parlant d’una manera més senzilla, diem que una paraula “ens sona” a anglesa, francesa o valenciana per determinades característiques.  Un exemple clar és el de la marca de gelats Häagen Dazs, que es va fer per a que als clients americans els semblara escandinau/germànic, però que realment no significa absolutament res.

Aquesta associació entre un paraula i la llengua a la que pertany som capaços de fer-la de manera intuïtiva, analitzant característiques de les paraules sense adonar-nos-en. Algunes de les característiques poden ser

• Les lletres que composen les paraules
  • Alfabets diferents: Si té caràcters àrabs/xinesos/hindús direm que la paraula és arab/xinesa/hindú
  • Caràcters “pròpis”: amb ‘ç‘, ‘ñ‘ o ‘õ‘ les paraules ens semblen més valencianes, castellanes o portugueses, respectivament, que angleses.
• Seqüències de lletres característiques
  • Plurals: en llengües romàniques del bloc occidental (francés, portugués, castellà, català, occità) a més d’altres llengües com l’anglés, els plurals es fan afegint una ‘-s‘, mentre que en llengües romàniques del bloc oriental (italià, romanés o la llengua ja extinta dàlmata).
  • Dígrafs: parelles de caràcters que representen un únic so, una única “lletra” parlada (fonema). Exemples són “-ix-” català o “-sh-” anglés, o “-ch-” castellà i “-tx-” català, etc.
  • Terminacions verbals: les conjugacions dels verbs també indiquen, i molt, a quina llengua podria pertànyer una paraula; així, per exemple, “-ava” és típica del català, “-aba” del castellà, i “-ing” de l’anglés.
  • Altres seqüències frequents: sense necessitat de saber de què es tracta, a nosaltres la terminació “-ght” ens sembla molt anglesa, o la “-eau” molt francesa.
• Llargària de les paraules:
  • Algunes llengües tenen, de manera habitual, paraules més llargues (com l’alemany o el basc) que el altres (com el català o l’anglés), sobre tot degut a que són llengües aglutinatives.

El que he intentat jo és trobar una bona manera per detectar totes aquestes característiques de manera automàtica, de manera que el sistema siga capaç de decidir amb una certa fiabilitat si una paraula s’adequa a una determinada llengua o no. Existien ja diversos mètodes que feien això (basats en n-grames i en models de Markov d’ordre variable, la majoria), i el meu treball ha consistit en proposar dues noves formes de construir models i comparar-los amb els mètodes existents.

He aconseguit millores de predicció amb els models de Markov dinàmics i amb els models ocults de Markov dinàmics (una nova forma d’inicialitzar els clàssics models de Markov) respecte als models de n-grames i a arbres probabilístics de sufixos, encara que a un cost espacial prou gran (els meus models gasten molta més memòria).

I he aprovat el treball

He de donar les gràcies a molta gent, ja que sense la seva ajuda directa no haguera pogut fer el treball. En primer lloc a Rafa Carrasco, el meu director, ja que les seves idees i propostes són part fonamental del treball. També a Juan Antonio, jefe del grup d’investigació (i membre del tribunal) pels ànims que em va donar des de primera hora per a fer el treball. I també a Felipe, que en les últimes setmanes em va ajudar moltíssim, sobre tot a l’hora de preparar la meva presentació: és gràcies a ell que vaig fer una presentació de la qual vaig eixir molt content. A Miquel, Víctor i Héctor, companys de curro i esmorzar, també els he d’agrair el suport, consells i l’ajuda oferida en tot moment.

Fa mes i mig que no escric res al blog, i no serà perquè no hagen passat coses…

En aquest últim mes i mig he estat a tope amb tot el treball de la tesina, preparant una presentació per a la gent del grup d’Investigació i així poder rebre una mica del seu feedback de cara a la presentació de primers de desembre. Ara toca posar-se més encara les piles (si és que pot ser) per a poder tindre la memòria acabada a mitjans de novembre, ja que la data límit d’entrega és el dia 20.

Però no tot ha sigut treballar!

Viaducte de Millau - Foto de Simon Cole

Durant el pont d’octubre vaig estar fent-li la visita a la meua germana i a Traca, amb uns quants amics, i vam passar uns dies molt entretinguts a Néris-les-Bains. Durant el viatge, de més de 14 hores, vam veure el viaducte de Millau, una passada de pont. França em va agradar, hi ha paisatges molt bonics, sense la destrossa urbanística a la que, malauradament, ja estic acostumat, i el francés em va resultar més fàcil del que em pensava, però… no tenen burret! Menys mal que nosaltres en portàvem

Després de quatre dies, vam arribar a una conclusió: si visquerem a França, mai celebraríem l’aniversari. Quina manera de passar-se’n amb tu!

També, amb la Morralla, hem anat a tocar amb la Falla del Sud de Picassent, durant l’acte de presentació de les Falleres. Tot i que teníem algunes baixes (Quique, Belén, Mario), la cosa va anar prou bé. Ara a preparar-se, que a falles la cosa serà més dura

Aquest últim cap de setmana ha sigut el torn de Calp, amb la Banda. L’Ambaixador Cristià i Aragonesos99 (quan de temps sense tocar-la!), i Jamalajam i el Kàbila. Però lo bo va vindre després. Després de pujar a descarregar timbals i bombo, vam sopar tots al Campanari. I crec que feia temps que no em reia tant. Teníem una parelleta sopant a la taula del costat, i se’n van anar ben pronte. Si esperàven un sopar romàntic, es van equivocar de dia i lloc. I quan vam acabar de sopar, fins a les tantes escoltant als de l’Espardenya, que encara que ens sapiguem el seu repertori de memòria, seguixen sent els millors.

Ara m’espera un més amb molta feina de la tesina, amb Sta. Cecília i mig any de moros, però ho traurem tot avant

Blog Day 2009

Avui, últim dia d’agost, és també el BlogDay, o Dia dels Blogs. Aço no és ni més ni menys que una excusa per escriure una entrada al blog, recomanant 5 blogs que els meus lectors possiblement no coneguen.

De passada, he tornat a fer una neteja de subscripcions al meu compte de Reader: havia arribat (de nou) a 70 fils, i ara ho he tornat a deixar en 45 (dels quals la majoria escriuen molt de tant en tant).

A l’última entrada on parlava d’alguns dels blogs que acostume a llegir (ja fa més d’un any) parlava del naixement del blog de la meua germana: Els borrellons del melic. Doncs aquest és el primer blog que recomane, ja que és (segons el meu parer) de lo milloret de la blogosfera mundial

El segon blog que pose és el de Jose A. Pérez, guionista i columnista de Público: Mi Mesa Cojea. Es tracta d’un blog en clau d’humor (encara que moltes vegades és un humor mooooolt negre).

El tercer és Palote Crew! m. Tot i que va començar com a un blog col·lectiu, David (aka cpxondo, aka cucurrú) s’ha apoderat d’ell. Podriem definir el blog com a caòtic, i poques coses més podriem dir

També volia posar el de Joan Puigcerver, El vol de l’home ocell. Com a bon blog personal, parla un poc de tot: frikades, reflexions politico-socials, festes, estudis,…

I, ja per a acabar, el del meu cunyao: Les argilagues també floreixen. Àlvaro parla de petits tresors que es troben per la nostra comarca, amb fotografies i documentació de cada un dels llocs de què parla. imprescindible per no perdre’s les coses que cal visitar a casa nostra.

Després d’haver escrit els 5, m’he adonat que 4 d’ells són blogs de la blogosfera comarcal. I és que Internet, a més de servir per a posar en contacte a gent que es troba molt lluny de nosaltres, és també cada vegada més un mitja de cohesió social i territorial, com estan demostrant les xarxes socials tipus Fèisbuc.

Per cert, ara que s’ha acabat l’estiu, a a veure si recupere el ritme de publicació al blog

Ja fa mooooolt de temps que Joanba i jo anunciem una renovació total a Infobenissa. A l’entrevista que ens van fer al Levante allà pel 2006, quan “la idea“  complia 5 anys, i Infobenissa en sí 3, ja ho donàvem per fet. I des d’aleshores ha plogut molt. Però ara ja podem dir, per fi, que la renovació està en marxa.

Al principi volíem fer un canvi total de la web, i arrancar la versió 2 amb moltíssimes novetats, característiques trencadores, molt 2.0 tot. Però ara, més realistes, hem optat per fer el canvi més gros, la part visual, i poc a poc anar incorporant les novetats. Perquè aquesta serà l’única manera en que l’esperada Infobenissa 2.0 arribe.

El disseny base ja està fet, i ara ja estem adaptant-lo i programant les funcionalitats (notícies, la cambra, calendari…) que volem.

A tots aquells que insistentment ens heu preguntat com anava la nova versió, o per a quan (bàsicament, Òscar ), dir-vos que li falta ben poc. No sé si atrevir-me a donar dates, però quasi asseguraria que abans de l’aniversari  (el 9 d’octubre) estarà tot llest. La meua idea és tindre-ho tot a punt a principis de setembre, i durant uns quants dies anar fent proves i acabant de polir detalls que no ens agraden.

I ara és quan vos demane ajuda: quines coses noves afegiríeu a Infobenissa? Nosaltres en tenim ja algunes planificades (algunes de les quals ja programades i tot), però els suggeriments mai sobren.

PD: No proposeu el fòrum, que prou maldecaps ens ha portat ja, jejeje.

El mes de juliol s’està acabant, i amb ell el curs d’enguany. Aquest ha sigut un curs realment per recordar.

Setembre va començar amb l’inici del treball a la universitat amb (per fi!) una beca. Des d’aquell moment, que tots els dies vaig a la universitat a llegir articles, implementar algorismes, i intentar traure alguna cosa de profit. No he fet tot el que volia, però acabe el curs molt motivat, i encara que sé que durant agost no faré massa (la mar m’espera), segur que li tire més hores de les que m’imaginava fa unes setmanes.

Novembre i desembre van ser un mesos convulsos. Van haver-hi canvis importants al meu voltant, tant laborals com personals. Però resulta que si mire les sis coses que em feien feliç el dia 21 de novembre, són exactament les mateixes que posaria ara. I això és una bona senyal, no? Supose que vol dir que no canviaria ni un sol moment dels que han passat des d’aleshores.

Un viatge a Valladolid a finals de gener, i a febrer el certamen de bandes va copar gran part dels esforços dels primers mesos de l’any. Abril, en canvi, va ser el happy month, ja que entre Pasqua i les festes de la Puríssima va passar en un tres i no res. I d’ahi cap ací encara han passat els mesos més ràpid: entre actuacions de la banda, eleccions, més actuacions de la banda, moros i més actuacions de la banda en un tres i no res hem arribat a l’estiu.

Aquest últim cap de setmana la meua germana ha vingut a fer-nos la visita des de la terma on treballa, a Néris-les-Bains, i l’hem aprofitat amb Festaborigen i marà morrallera inclosa.

Així que ja només em queda desitjar-vos a tots… BONES VACANCES!!!

Aquesta entrada anava a dir-se “Comença abril”, o siga que imagineu el temps que fa que la tinc en esborrany i que volia publicar-la… Ara em tocarà reescriure-la (la majoria de coses ja han passat :S)

A la feina, Miquel, Víctor, Luca i jo havíem batejat abril com a happy month. En ell s’ajunten les vacances de Setmana Santa¹, les festes de Sant Vicent (ací a Sant Vicent del Raspeig) i les de la Santa Faç (a Alacant). Amb tot això, se’ns generaven un grapat de dies sense vindre a la Universitat. Però quan totes aquestes festes acaben és quan comencen les festes de Benissa (les més importants del món mundial) i clar, ja tot no pot ser Així que vaig parlar amb el responsable del projecte per a canviar alguns dies de vacances pels de les festes de Benissa, i això he fet. Ahir i avuí he vingut a la universitat, i la setmana que vé tampoc tindré Santa Faç, però ho preferisc així.

NOTA: Aquesta és una de les coses que ja tenia escrites, i no m’apetia esborrar

A principis de mes va haver una cimera a Londres per a que els jefes del món es posaren d’acord i acabaren amb la crisi. Al final, van decidir gastar-se nosemolts bilions de dòlars (dels nostres, amb dotze zeros darrere). Que dic jo: a mi no em fa falta tant per acabar amb la crisi… jo amb algun milionet ja m’apanyaria

Una altra novetat la tenim al pis. Ara en som tres. Pablo, el gallec, ha trobat feina a València, i se n’ha anat. Així que ara tenim una habitació buida. Això si, jo agafaré la seua (que era més gran) i la que es quedarà lliure serà la que tenia jo abans. Si algú necessita pis per Sant Vicent, que avise

Finalment, la meua germana se n’ha anat a la France. Es passarà allí una temporadeta llarga, o siga que també haurem de començar a planificar alguna data per fer una visita turística pel país dels francesos.

Amb tot això, crec que no em deixe quasi res per dir. I el que em deixe (Pasqua) ho faig conscientment: es mereix una entrada a banda. Espere publicar-la demà (si no, casi ja no valdrà la pena ).

¹: A la UA, els PAS tenim tots els dies de vacances dels alumnes de Nadal i Pasqua com a no laborables.