El Racó de Xavi

Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m'agrada, sobre tot perquè expressa d'una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m'hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d'escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d'Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s'haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.

De vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.

Òscar me recordó un poema de Vicent Andrés Estellés que recitó Feliu Ventura durante el concierto.

El poema en cuestión me gusta, sobre todo porque expresa de una manera genial una cosa tan cotidiana como comerse una pebrera tostada.

Escribir bien es una cosa que siempre me habría gustado saber. Es uno de los motivos que me hacen escribir en este bloque, intentar mejorar poco a poco mi forma de escribir.

Pero si soy sincero, nunca había leído nada de Estellés, considerado como uno de los mejores poetas valencianos del siglo XX. Y creo que esto se tendrá que cambiar, cuando menos porque leer de los granos siempre es bueno.

Nada me gusta tanto
cómo enramar-me de aceite crudo
el pimentó tostado, cortado echas.
canto entonces, distraído, razono con el aceite crudo, con los productos de la tierra.

Me gusta mucho el pimentó tostado,
mes no demasiado, que el desgracia,
sino con aquella carne mollar que tiene al quitarle la costra socarrada.
lo expongo dentro el plato en tongades incitants,
el enrame de aceite crudo con un pellizco de sal
y suque mucho pan,
cómo hacen los pobres,
en un aceite que tiene sal y ha tomado una sabor del pimentó tostado.

Después, en un pellizco
del dedo gordo y el dicho índice, con un trozo de pan,
cojo un trozo de pimentó, el enlaire ávidamente,
eucarísticament,
me lo miro en el aire.

A veces llego al éxtasis, al orgasmo.
cierro los ojos y me lo jode.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Por cierto, el poema lo encontré en un blog que no conocía, y que parece que está muerto (o al menos en coma: no actualizado desde 2006): De calorías y placer.

Òscar me remembrèt un poèma de Vicent Andrés Estellés que recitèt Feliu Ventura pendent lo concèrt.

Lo poèma en question m'agrada, sus tot perque exprimís d'una manièra geniala una causa tan quotidiana coma se manjar una pebrera grasilhada.

Escriure es plan una causa que m'auriá totjorn agradat saber. Es un dels motius que me fan escriure en aquel blòc, ensajar melhorar pauc a pauc la miá forma d'escriure.

Mas se soi sincèr, aviá jamai legit res d'Estellés, considerat coma un dels melhors poètas valencians del sègle XX. E cresi qu'aquò se li caldrà cambiar, se mai pas perque legir dels grands es totjorn bon.

Res m'agrada pas tant
Cossí enramar-me de òli crus
Lo pimentó grasilhat, talhat en tiras.
Canti alavetz, distrach, raone amb l'òli crus, amb los produchs de la tèrra.

M'agrada fòrça çò pimentó grasilhat,
Mes pas tròp, que lo desgracia,
Mas amb aquela carn mollar qu'a en li levar la costra socarrada.
L'expausi dins lo plat en tongades incitants,
L'enrame d'òli crus amb un pessic de sal
E chauchi fòrça de pan,
Cossí fan los paures,
En un òli qu'a de sal e a pres un sabor del pimentó grasilhat.

Après, en un pessic
Del dit gròs e lo dich indèx, amb un tròç de pan,
Preni un tròç de pimentó, l'enlairi àvidament,
eucarísticament,
Lo me gardi en l'aire.

Arribi de còps a l'extasi, a l'orgasme.
Barri los uèlhs e lo me fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cèrt, lo poèma lo trobèri a un blog que coneissiá pas, e que sembla qu'es mòrt (o almens en coma: pas actualizat dempuèi 2006): De calories e plaser.

Òscar remembered me a poem of Vicent Andrés Estellés that recited Feliu Ventura during the concert.

The poem in question likes me, on all because it expresses of a way genial a thing as quotidiana like eating a pebrera toast.

Write well is a thing that always would have liked me know. It is one of the reasons that do me write in this block, try improve little to little my shape to write.

But if I am sincere, never had read nothing of Estellés, considered how one of the best Valencian poets of the century XX. And believe that açò will have to change, at least because read of the grains always is good.

Nothing does not like me so much
Like enramar-me of raw oil
The pimentó torrat, cut in strips.
I sing then, distracted, reason with the raw oil, with the products of the land.

It likes me a lot the pimentó torrat,
Month no too many, that the desgracia,
But with that meat mollar that has in llevar-him it costra socarrada.
I expose him in the dish in tongades incitants,
The enrame of raw oil with a pessic of salt
And suque a lot of bread,
How do the poor,
In an oil that has salt and has taken one flavour of the pimentó torrat.

Afterwards, in a pessic
Of the big finger and the said index, with some thunders of bread,
Take some thunders of pimentó, the upwards àvidament,
eucarísticament,
Me look it in the air.

Sometimes reach the ecstasy, to the orgasm.
cloc The eyes and me it fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

By the way, the poem found it to a blog that did not know, and that seems that it is death (or at least in coma: no updated since 2006): Of calories and pleasure.