El Racó de Xavi

I seguint amb els desficacis de RTVV, ara és el torn de Radio 9.

Es veu que per inspiració de “Blackberry Fountain”, o Font de Mora, i la seva “Education for the Citizenship”, els locutors de Radio 9 han descobert un nou grup, com podeu comprovar a continuació

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Només una coseta… eixe grup no s’havia dit tota la vida Al Tall?

Lamentable…

Trobat al Facebook de Pau Alabajos.

Softvalencià

Avuí ha vist la llum Softvalencià. Per tal explicar de què es tracta d’una manera ràpida i senzilla, podríem dir que es tracta d’una campanya (acompanyada d’un lloc web) per potenciar l’ús de la llengua en l’àmbit de les noves tecnologies al País Valencià.

La iniciativa naix d’un grup de membres valencians de Softcatalà (entre els que destaquen, per la tasca que han fet, sense oblidar a tots els altres, Pau Iranzo i Robert Escolano) i la col·laboració d’Escola Valenciana, per tal de resoldre el greu dèficit que existeix en l’ús del valencià a l’ordinador: són molt pocs els ordinadors que, ací al País Valencià, estan configurats en valencià (com a exemple, no arriba a l’1,5% de visites a Infobenissa des d’un Windows+InternetExplorer amb el navegador configurat en valencià).

Tot i que el percentatge augmenta quan comencem a utilitzar programari lliure (32% en el cas de Windows-Firefox, o percentatges majors en el cas de Linux), cal una tasca important de promoció per arribar a nivells que, almenys, no facen vergonya. I aquesta tasca s’ha de fer, sense complexos, enfocada per als valencians.

Quan dic sense complexos vull dir sense renunciar als avantatges que tenim per tindre una llengua mitjanament potent (encara que minoritzada) amb 10 milions de parlants potencials, coneguda a la majoria dels llocs com a català, però sense renunciar tampoc a les particularitats que els valencians li aportem (entre elles, el nom que li solem donar a la criatura: valencià).

La pàgina web inclou diverses coses, entre les que es troben tutorials per tal d’ajudar-nos a configurar el nostre equip i un recull de programari en valencià (disponible també al Rebost de Softcatalà, com el navegador Firefox, el gestor de correu Thunderbird, els pedaços per al Windows i l’Office, etc).

Però personalment destacaria les eines lingüístiques que contempla: corrector i traductor (com els existents a Softcatalà) però amb suport per a les versions valencianes: doble accentuació i lèxic autòcton al corrector, i la generació de formes valencianes per al parell castellà ↔ valencià del traductor. Aquesta instal·lació del traductor servirà, a més, com a plataforma per a provar Apertium de cara a implantar-lo de manera definitiva a Softcatalà. Una vegada estabilitzat el sistema, vull veure si aprofite i el pose també a Infobenissa, per tal d’oferir un nou servei útil per a la gent del poble.

En definitiva, del que es tracta és d’augmentar l’ús de la nostra llengua en les noves tecnologies. Espere que tinguem èxit amb la iniciativa!

Viuràs una nova vida per cada llengua que aprengues.
Si només en saps una, tan sols en viuràs una.

Proverbi txec

És increïble la passivitat que es mostra davant les faltes d’ortografia quan s’escriu en valencià. En castellà també passa, i molt, que la gent (sobre tot la gent més jove) fa moltes faltes d’ortografia. Jo en faig (més de les que m’agradaria), però intente anar en compte, i fer-ne el mínim possible.

L’excusa de  que són missatges des de mòbils, o textos enviats per Internet (missatgeria instantània, fòrums, xats,…) mai m’han convençut, per dos motius: el primer és que el mitjà pel qual es transmeten els missatges no condicionen (normalment) la manera d’escriure, i l’altre perquè crec que és fals (en general) que malament s’escriu més ràpid.

És cert que en algunes ocasions si que existeixen limitacions tecnològiques que no ajuden a escriure correctament, si no ho dificulten directament: el pèssim ús dels caràcters no-ASCII (lletres accents, símbols, etc) en alguns dispositius com telèfons mòbils és un exemple. Això, però, no ho veig excusa per a escriure kasa en lloc de casa.

En el tema de la velocitat, també hi ha algunes excepcions. És veritat que l’ús d’abreviacions pot agilitzar l’escriptura (q en lloc de que, x en lloc de per,…), però de nou no hi ha cap millora en escriure només amb k, carregant-nos d’una tacada la q i la c, o tot amb s, fent el mateix amb la c i la ç.

Però si parlem de mitjans tradicionals, el castellà és molt més respectat que el valencià. Periòdics, llibres,… són molt més tolerants a les faltes en valencià que en castellà. I això no fa més que desprestigiar la nostra llengua, perquè fa entendre que no passa res si s’escriu malament, “total, si fins i tot als llibres hi ha faltes”.

Feia temps que volia llegir els llibres del Harry Potter. Sé que se’ls considera literatura infantil o juvenil, però m’apetia passar una temporadeta llegint llibres de lectura ràpida, amb trames no massa complexes, i entretinguts. I donat que s’acaba d’estrenar la sisena película de la saga, crec que és un bon moment.

Ahir vaig començar a llegir el primer, i em vaig espantar. Possiblement siga a causa del meu desconeixent de la llengua (no sóc ni molt menys un expert en la matèria), però crec que tractant-se de llibres amb un públic infantil/juvenil s’hauria de cuidar una mica més i utilitzar l’estàndard de la llengua tant com siga possible, i no posar a la força “col·loquialismes” escrits tal i com sonen. Des del meu punt de vista, no fer-ho afebleix la llengua (sobretot pel País Valencià, on la llengua es troba en una situació molt més delicada que a Catalunya).

Coses com “re de re” en lloc de “res de res”, “prò” en lloc de “però”, “llavòrens” en lloc de “llavors”, “és per ‘xò”, en lloc de “és per això”, “te vas fer” en lloc de “et vas fer”… i tot això en un mateix paràgraf (pag. 58 de la 7a edició de Harry Potter i la Pedra Filosofal, d’Empúries) no em van agradar gens. I sent la 7a edició del llibre, no crec que siguen errades d’impremta, sinó modificacions conscients (de la traductora o dels editors) de la llengua estàndard.

PD: Respecte al llibre en si, quan l’haja acabat, ja escriuré la ressenya corresponent

PD2: Si algú veu alguna falta en el tostó que acabe d’escriure, que m’avise

Ahir per la vesprada pujar a l’SVN d’Apertium els últims canvis de la versió 0.9 de WP-Apertium, l’extensió per a WordPress de què ja he parlat altres vegades.

Aquesta versió porta algunes novetats respecte a la versió anterior. La més significativa és que ha canviat la manera de recuperar les traduccions. Amb la 0.8, totes les traduccions s’escrivien al document, però ara amb la 0.9 es recuperen amb AJAX, de manera que no hi ha textos en diversos idiomes al codi font de la pàgina. A més, també soluciona un problema que hi havia de multiplicitat d’ID (si algun element HTML del contingut de l’entrada tenia ID, aquest es repetia tantes vegades com traduccions hi havia).

Respecte als anuncis AdSense que hi poguera haver dins del contingut de l’entrada, no he pogut resoldre les incompatibilitats. Si amb la versió 0.8 el que passava és que apareixia moltes vegades (i, per tant, era possible que no es veiera pel màxim de blocs d’anuncis que marca Google) amb la 0.9 directament es queda la pàgina en blanc quan es demana una traducció. Així que, si voleu utilitzar WP-Apertium, no poseu AdSense dins de les entrades (a la resta de la pàgina no hi ha problema).

Finalment, he implementat també un xicotet detall per a aquells que no tinguen habilitat el Javascript, i que apropa el plugin a aquells que permeten llocs multilingües: es pot accedir directament a traduccions de les entrades. Per exemple, des d’aquest enllaç podreu accedir a la versió en castellà de l’apunt, i des d’aquest altre a la versió en occità. Amb una bona interfície de post-edició, i amb re-escritura de les URLs, WP-Apertium passaria per davant a plugins com ZdMultilang.

Queden alguns xicotets detalls per resoldre, com què fer quan a l’entrada hi ha un <!–more–>, però això serà per a la propera versió.

Una altra decissió que he pres ha sigut el tema dels números de versions. Quan vaig publicar la primera versió la vaig anomenar 0.8. La meva idea original era resoldre uns pocs detalls en una futura 0.9 i passar a una versió estable 1.0. Com que venia del treball previ d’Enrique, i el plugin funcionava bé, no era massa destrellatat. Però els problemes que vaig detectar (en la indexació des dels cercadors, amb el tema dels IDs…) van fer que la 0.9 fóra més complexa del que esperava.

A partir d’ara, la numeració de les versions serà un poc diferent. El primer canvi és que no passaré a la versió 1.x fins que no hi haja una API estàndar d’Apertium, de manera que es puguen obtenir les traduccions des de la pàgina d’Apertium d’una manera normal mitjançant peticions REST – JSON o XML – definides i documentades per part del projecte Apertium (i no tal i com es fa ara, enviant una petició POST al formulari de traducció de documents). Eixa és una de les coses que s’espera aconseguir amb el GSOC d’enguany. Així, les properes versions seran totes 0.x, amb noves funcionalitats a cada versió.

El proper repte és resoldre l’assumpte del <!–more–> i fer un panell d’administració per a l’extensió, de manera que no s’haja d’editar a ma un fitxer per a configurar coses com l’idioma per defecte, les traduccions a generar, etc.

I, com no, demanar ajuda a tots aquells usuaris que utilitzeu l’extensió (que sé que no seran molts, però més val pocs i bons…). Feu comentaris, suggeriments, avisos d’errades, i tot el que vos vinga al cap. S’agrairà

La setmana passada vaig veure al blog de Blai una conferència del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. Durant aquesta setmana s’ha reproduït molt en blogs, enllaços al Facebook, i semblants. Però si encara no l’heu vista, no s’ho perdeu.

Principals idees amb les que em quede de la xarrada

• La cooficialitat de les llengües (dues llengües són cooficials, no una oficial i l’altra cooficial).
• L’atac sistemàtic contra les llengües pròpies, volent fer veure que el castellà també és pròpia als territoris on se’n parla un altra.
• Superioritat perquè si de la llengua comuna.

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

Fa un parell de dies ens va deixar l’escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti. Fa quinze dies, José Saramago ja avisava al seu blog de que estava molt malalt, però que una forma d’ajudar-lo, de fer que estiguera millor, era recitar un poema d’ell.

Jo sóc, com acostume a dir, de ciències. D’aquesta manera intente excusar el meu desconeixement brutal que tinc en molts àmbits d’allò que s’anomena cultura general. Amb Benedetti em passava això. Tot i haver sentit parlar molt d’ell, mai havia llegit res seu. És trist que siga la mort d’un gran escriptor allò que et faça interessar-te per la seva vida i la seva obra, però crec que més val això que res.

Esta vesprada he estat informant-me a la Wikipedia, llegint notícies a la premsa, pegant-li una ullada a alguns poemes de l’autor… He vist que, sobre tot, era una persona compromesa amb els drets civils, i que va viure molts anys a l’estat espanyol com a exiliat del seu Uruguai natal, després d’un cop d’estat al seu país. També he vist que, incomprensiblement, mai se li ha donat el premi Cervantes, segurament degut a les seves idees polítiques. Finalment, dir que també m”he trobat amb un grapat de frases que, al llarg de la seva vida, Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia (o, com era conegut, Mario Benedetti) havia dit.

I com que és sabut que m’agraden aquest tipus de frases, en reproduïsc ací unes quantes.

Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.

Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.

Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l’ajuda d’una ma divina és, per ara, l’única prova fiable de l’existència de Déu.

Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.

Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.

Contra l’optimisme no hi ha vacuna.

Mario Benedetti

Fa uns dies, vaig llegir una entrada al blog d’Isabel Escudero que parlava del “valencià de Benissa”, referint-se a la curiosa variant de la nostra llengua que parla David Serra Cervera, vice-secretari d’organització del PP i veí de Benissa. Entre altres coses, critica a altres membres del PP que mai parlen en valencià, o que quan ho fan és un valencià totalment destrossat.

No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s’empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l’empren en els seus discursos.

[...]

Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d’Alacant té mèrit.

Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l’utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l’Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com “les centrals nuclears del mar” (González Pons dixit).

Li vaig contestar al seu blog, però copie el meu comentari ací amb la intenció de generar (encara que siga poc) un debat al voltant dels polítics (en general) i la nostra llengua.

Isabel,

Tens raó que el valencià de David Serra està desnaturalitzat, o destrossat, i que possiblement siga de forma totalment intencional. No seré jo el que intente defensar ni que siga de forma mínima la política lingüística del PP. Al contrari, crec que no hi ha maneres més efectives de fer-li mal a la nostra llengua que les que gasten ells.

Ara, tampoc crec que des del PSOE es faça molt millor. I dic PSOE, perquè això del PSPV (malauradament) ja no s’ho creu ningú. El valencià de Jorge Alarte crec que és cosí germà del de Francisco Camps (només el gasta a les mil, encara que potser no el destrosse tant), y el de Ángel Luna, portaveu a les Corts, el mateix que el de Ricardo Costa: inexistent.

Respecte que siguen castellanoparlants (que no vol dir que em semble bé que els dos carrecs més visibles del vostre partit parlen pràcticament sempre en castellà).

El que si que em pareix realment trist es que, des d’un partit on els seus portaveus parlen en castellà, un partit que va votar fa un parell de dies en contra d’adherir-se a l’Institut Ramon Llull (i no és excusa tot això de la disciplina de vot en el partit,…) s’acuse al PP per la seua política lingüística…

O canvieu la vostra manera d’actuar (que seria el que m’agradaria) o deixeu d’atacar al PP amb això (que no és el que vull), però fer el que esteu fent ara és hipocresia.