El Racó de Xavi

La setmana passada vaig veure al blog de Blai una conferència del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. Durant aquesta setmana s'ha reproduït molt en blogs, enllaços al Facebook, i semblants. Però si encara no l'heu vista, no s'ho perdeu.

Principals idees amb les que em quede de la xarrada

• La cooficialitat de les llengües (dues llengües són cooficials, no una oficial i l'altra cooficial).
• L'atac sistemàtic contra les llengües pròpies, volent fer veure que el castellà també és pròpia als territoris on se'n parla un altra.
• Superioritat perquè si de la llengua comuna.

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l'educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m'han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l'educació infantil i primària. Segons càlculs d'Escola Valenciana, més d'un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s'ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d'aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se'ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l'estil (cal recordar que a les escoles on s'instaurarà el pla trilingüe - pla realment en anglés - s'ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant - no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l'oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l'EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d'assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d'immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l'aprenentatge d'aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l'eslògan de les trobades d'enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

Fa un parell de dies ens va deixar l'escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti. Fa quinze dies, José Saramago ja avisava al seu blog de que estava molt malalt, però que una forma d'ajudar-lo, de fer que estiguera millor, era recitar un poema d'ell.

Jo sóc, com acostume a dir, de ciències. D'aquesta manera intente excusar el meu desconeixement brutal que tinc en molts àmbits d'allò que s'anomena cultura general. Amb Benedetti em passava això. Tot i haver sentit parlar molt d'ell, mai havia llegit res seu. És trist que siga la mort d'un gran escriptor allò que et faça interessar-te per la seva vida i la seva obra, però crec que més val això que res.

Esta vesprada he estat informant-me a la Wikipedia, llegint notícies a la premsa, pegant-li una ullada a alguns poemes de l'autor… He vist que, sobre tot, era una persona compromesa amb els drets civils, i que va viure molts anys a l'estat espanyol com a exiliat del seu Uruguai natal, després d'un cop d'estat al seu país. També he vist que, incomprensiblement, mai se li ha donat el premi Cervantes, segurament degut a les seves idees polítiques. Finalment, dir que també m”he trobat amb un grapat de frases que, al llarg de la seva vida, Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia (o, com era conegut, Mario Benedetti) havia dit.

I com que és sabut que m'agraden aquest tipus de frases, en reproduïsc ací unes quantes.

Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.

Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.

Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l'ajuda d'una ma divina és, per ara, l'única prova fiable de l'existència de Déu.

Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.

Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.

Contra l'optimisme no hi ha vacuna.

Mario Benedetti

Fa uns dies, vaig llegir una entrada al blog d'Isabel Escudero que parlava del “valencià de Benissa”, referint-se a la curiosa variant de la nostra llengua que parla David Serra Cervera, vice-secretari d'organització del PP i veí de Benissa. Entre altres coses, critica a altres membres del PP que mai parlen en valencià, o que quan ho fan és un valencià totalment destrossat.

No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s'empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l'empren en els seus discursos.

[...]

Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d'Alacant té mèrit.

Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l'utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l'Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com “les centrals nuclears del mar” (González Pons dixit).

Li vaig contestar al seu blog, però copie el meu comentari ací amb la intenció de generar (encara que siga poc) un debat al voltant dels polítics (en general) i la nostra llengua.

Isabel,

Tens raó que el valencià de David Serra està desnaturalitzat, o destrossat, i que possiblement siga de forma totalment intencional. No seré jo el que intente defensar ni que siga de forma mínima la política lingüística del PP. Al contrari, crec que no hi ha maneres més efectives de fer-li mal a la nostra llengua que les que gasten ells.

Ara, tampoc crec que des del PSOE es faça molt millor. I dic PSOE, perquè això del PSPV (malauradament) ja no s'ho creu ningú. El valencià de Jorge Alarte crec que és cosí germà del de Francisco Camps (només el gasta a les mil, encara que potser no el destrosse tant), y el de Ángel Luna, portaveu a les Corts, el mateix que el de Ricardo Costa: inexistent.

Respecte que siguen castellanoparlants (que no vol dir que em semble bé que els dos carrecs més visibles del vostre partit parlen pràcticament sempre en castellà).

El que si que em pareix realment trist es que, des d'un partit on els seus portaveus parlen en castellà, un partit que va votar fa un parell de dies en contra d'adherir-se a l'Institut Ramon Llull (i no és excusa tot això de la disciplina de vot en el partit,…) s'acuse al PP per la seua política lingüística…

O canvieu la vostra manera d'actuar (que seria el que m'agradaria) o deixeu d'atacar al PP amb això (que no és el que vull), però fer el que esteu fent ara és hipocresia.

Spotify, música debades online

Volia fer una entrada sobre l'Spotify, però com que Òscar em va xafar el post, doncs ja no cal explicar què és.

La qüestió és que tinc instal·lat el programa (sota Linux, funciona de categoria amb el Wine). I m'ha sorprés (agradablement) la gran quantitat de grups catalans que hi ha al catàleg (per cert, esperem que dure). La veritat és que, tot i seguir centralitzant la meva “vida músical” d'Internet al Last.fm, l'emissora de la meva música ha passat de ser l'Amarok a l'Spotify. Al meu ordinador tinc molta música, però l'Spotify en té més!

Així que m'he posat a fer una llista de reproducció amb tota la música en català que he trobat: des de Feliu Ventura, fins als Pets, passant per Lluís Llach, Lax'n'Busto, Gerard Quintana, Cris Juanico, Gossos, Sopa de Cabra, recopilatoris…

Oxigen, dels Gossos

I li he donat al play. Mal fet! Moltes hores de música, gran part de la qual havia escoltat moltes vegades, altra part formada per cançons que no havia sentit mai… fins que ha arribat aquesta cançó. És una de les que més m'agrada dels Gossos, si més no de la seva última etapa, quan van agafar un so més elèctric, amb percussió.

La cançó en si té parts tristes, arribant fins i tot a un punt de melancolia, però així i tot té alguna cosa que m'agrada moltíssim, em fa pensar en coses bones del passat i també del futur.

Deixa't portar, de l'àlbum Oxigen.

Deixa't portar

Mira't, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era,
tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t'has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t'imaginava.

Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t'havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.

Plou…
però avui­ et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa'm venir,
vull fer aquest camí
amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l'endemà.

L'aire t'ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d'allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà ,
només
tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.

Trobarem un lloc on anar.
Vine,
que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.

Plou..
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa't…

L'illa de l'holandès

L'illa de l'holandès és l'últim llibre que he llegit de Ferran Torrent. Ja feia temps que me'l van deixar, i també feia temps que volia tornar-lo, però no sense haver-lo llegit abans.

Així que diumenge passat el vaig agafar per a començar-lo mentre me'n venia cap a Alacant: com que venia amb la UBESA,  tenia temps de sobra. Però al final vaig abandonar la idea, i vaig optar per fer una becadeta mentre escoltava la radio. Així que l'inici de la lectura es va posposar a dilluns per la nit. I dimarts per la vesprada ja me l'havia acabat.

El primer que m'ha semblat és que es tracta d'una novel·la un poc light, per dir-ho d'alguna forma. Sense ser un crític literari de primera (ni de segona…no jugaria ni en Regional Preferent :P), crec que se li haguera pogut traure més suc a la història, esplaiant-se i donant més detalls en algunes parts.

Siga com siga, i una vegada dits els contres, m'agrada molt la manera de narrar que té l'escriptor. Els personatges estan molt ben aconseguits, i la història és molt versemblant. Eixa és, possiblement, la característica que més m'agrade de Ferran Torrent: la versemblança i la proximitat de les seues històries. Tot i parlar d'una illa imaginària, tot el que passa als protagonistes hauria pogut passar perfectament si eixa illa, situada a poca distància de la ciutat de València (crec que no diu el nom de la ciutat en cap moment, però té tota la pinta de ser València).

El personatge de Salgado, el Guàrdia Civil, és un dels que més m'agrada, junt amb el Doctor Ferrús i Lluís Dalmau. Salgado és una d'eixes persones que, sense saber massa coses, són molt bones persones. A més, no li sap mal preguntar tot allò que desconeix. I els seus companys d'aventures no dubten en posar-lo al dia, en explicar-li el significat d'algunes paraules o de donar-li certs consells per ajudar-lo en el seu dia a dia.

La veritat és que la història se n'ha eixit un poc de les últimes novel·les que havia llegit de Ferran Torrent (no hi ha massa polítics/alts càrrecs corruptes, i molt poques putes i drogues), però encara que siga a xicotetes dosis, aquestos tres ingredients apareixen.

Com a resum: una bona història, ben contada, però una miqueta light. Un 7 sobre 10.

M'agradaria veure la pel·lícula (de les basades en llibres de Ferran Torrent només he vist la de Gràcies per la propina, i està molt bé).

PD: He actualitzat ja la llista de llibres de Ferran Torrent amb aquest i dos llibres més que em van portar els Reis Mags: Societat Limitada i Espècies protegides (en realitat em van portar dos exemplars més de Només socis, això és el que passa si Melcior i Gaspar no parlen entre ells :D).

Anava a contestar-li a Vicent Baydal a la seua entrada, però crec que el tema dóna per a escriure un entrada. I només cal pegar una miradeta per la blogosfera valenciana per comprovar-ho: notícia a pàgina26, Sergi Pitarch, Pere Fuset,…

Singles, enamora't és el nom d'una sèrie de producció pròpia (i en valencià!!!) que Canal 9 va estrenar el darrer cap de setmana de setembre (per cert, algú podria dir-me perquè a la web tots els noms dels personatges apareixen en castellà tot i que són en valencià a la sèrie?).

Vicent comentava que no més havia pogut veure una vegada la sèrie, quan va anar a Barcelona. Doncs jo m'he enganxat a la sèrie. Em sembla que, sense ser la millor sèrie que he vist mai (fins ara, Porca Misèria), és el millor que es pot veure actualment un dilluns per la nit: ja m'aburreix CSI (sempre és igual), Mira quien baila! no caldrà comentar-lo, pel·lícula de l'any de la picor a Cuatro i a laSexta, i Compañeros, vull dir, Física y Química, a Antena3… em quede amb Singles, que damunt és en valencià.

Els actors, en general, m'agraden. Els dos protagonistes principals Pau Durà ja el coneixia de Plats Bruts, Siete Vidas i Ventdelplà, i a Diana Palazón d'Hospital Central. Diana Palazón sabia que era d'Elx, però no sabia que el Pau Durà era d'Alcoi. És cert que a Plats Bruts o a Ventdelplà no tenia un accent català “normal”, però tampoc em semblava un accent valencià “normal” a Singles… De tota manera, m'alegre que siga d'ací Hi ha fins i tot actors blocaires: Nelo Gómez, que fa de cambrer adolescent un poc empanat.

De l'àmbit lingüístic, només hi ha una cosa que no m'agrada de la sèrie (a part de la enorme quantitat de barbarismes que hi ha al guió): hi ha dos personatges castellanoparlants - l'amo del bar i el porter de l'edifici on viuen Juli i Glòria -, però cada vegada que algú parla amb ells, es passa al castellà. Això fa que en escenes on la proporció de valencians/castellans és de 5 a 1 a favor dels valencians, tota l'escena siga en castellà.

Però el tema de les audiències que comenta Vicent em preocupa. Vaig comprovar a FormulaTV que l'últim capítol ha arribat a un miserable 2.8% d'audiència. Fins i tot la televisió d'Aragó, amb un documental, el segon canal de Canal Sur 2 o IB3, amb películes de l'any de la picor, o fins i tot la televisió d'Astúries (a més de Cuatro i laSexta, fent una programació trista també), dupliquen sense problemes el share de Singles.

Ja he dit que la sèrie no és una obra mestra, però caram! està bé! Però segons pense, el problema no és ben bé la serie, sinó la cadena. Fins i tot els diumenges, que té l'Alqueria Blanca (més d'un 20% totes les setmanes), no aconsegueix pujar d'un 12-13% global del dia.

I es que el que ha aconseguit fer el PP amb Canal 9 no té nom. I ja pare, que si no m'encenc…

Recollint el testic testimoni d'Enrique vull escriure aquesta entrada per felicitar a tots els membres de Softcatalà per haver aconseguit tot el que han aconseguit: que en aquestos moments estiga escrivint açò des d'un ordinador amb Ubuntu (en català), amb el Firefox (en Català), mentre modifique una imatge amb el Gimp (en català) i tinc oberta una fulla de càlcul de l'OpenOffice Calc (en català) és, senzillament, d'agraïr.

I no perquè no ho entenguera en altres llengües (m'alegre de saber parlar castellà com el sé parlar, i m'agradaria parlar igual l'angleś, encara que em defenc), sinó perquè m'agrada treballar en la meua llengua.

Vaig coneixer Softcatalà fa 5 anys, quan feia 3r de carrera. Llavors utilitzava el MyIE2, un navegador que utilitzava el motor de l'Internet Explorer, però hi afegia altres característiques interessants: navegació per pestanyes, alguns plugins, etc. No sé com, se'm va clavar al cap traduïr-lo, i anant d'un lloc a un altre vaig parar al Firefox (llavors, encara Firebird) i vaig coneixer Toni Hermoso. El Firebird 0.6 crec que va ser el primer que em vaig descarregar, i em vaig quedar alucinat de la flexibilitat que tenia: hi havien centenars d'extensions que se li podien posar!

Va ser en aquell moment quan vaig començar a implicar-me en Softcatalà. Com començava a contar en la pàgina Mozilla d'aquest blog, vaig traduir algunes extensions, i em vaig implicar també en la traducció de la documentació del Firefox 1.0 (aparesc en els crèdits del Quant a des d'aleshores!!!).

Des d'aquell moment, em vaig dedicar principalment a traduïr extensions, encara que també he fet altres tasques puntuals (traducció i revisió d'algun mòdul d'OpenOffice 2.x, gestió inicial del wiki de Softcatalà, etc). Res comparat a la feina que fan altres com Toni Hermoso, Jordi Mas, Jordi Mallach, Marc Belzunces, Gil Forcada, Sílvia Miranda, Quim Pérez, Joan Moratinos,… i que em perdonen els que m'he deixat (ací apareixen tots).

Per celebrar el desé aniversari, s'ha preparat una festa aquesta vesprada al Museu d'Història de Catalunya, amb algunes xarrades de gent relevant en el món de la llengua i les TIC, a més del jefe de Softcatalà, Jordi Mas.

A més, també s'està acabant la remodelació de la web, migrant tots els continguts existents i portant Softcatalà a la web 2.0.

Finalment, comentar que diversos mitjans han fet entrevistes a Jordi Mas, a Marc Belzunces,… per motiu de l'aniversari: Catalunya Ràdio (que s'emetrà demà a l'Internauta), a Ràdio 4 (el passat 30 de setembre), a la Vanguardia (amb algunes rectificacions per part de Marc), a Noticiasdot.com,… A destacar, Vilaweb ha preparat un reportatge i un especial del Diari de l'escola, a més d'un reportatge de Vilaweb TV.

Per molts anys, Softcatalà!!!

PD: Enrique, la traducció del Google Chrome no és cosa de Softcatalà, encara que estiga al Rebost