Ja fa molts anys que vaig començar a gastar el Thunderbird com a gestor de correu. Si no recorde malament, va ser mes o menys per maig de 2004, amb alguna beta de la versió 0.6, quan  vaig començar a gastar-lo. Al principi en Windows, després amb una instalació amb el perfil compartit entre Windows i Linux, i després ja només en Linux.

He vist com el projecte creixia fins arribar a la versió 1.0, amb les característiques que tots esperavem d’ell, i com millorava amb coses com el corrector ortogràfic, o xicotetes millores en la interfície gràfica amb la versió 1.5. També tots els canvis que es van produïr amb la versió 2.0, la última versió publicada (d’ací a no res ixirà la 3.0).

Tot açò acompanyat d’extensions, com “quote colors”, “signature switch”, “enigmail”, “messagefaces”, “nested quote remover”, “display mail user agent”, “lightning” (nou nom del “calendar” de tota la vida) i un grapat més que ara no recorde.

Però des que em vaig posar a treballar a la universitat, el fet de gastar diversos ordinadors va anar jugant en contra. Tenia diverses opcions: no tindre en compte el correu a la feina, o bé accedir per IMAP i després a casa descarregar-lo amb POP3 al Thunderbird com venia fent abans. Però clar, si no el mirava malament, i si el consultava per IMAP pijor (ja que després, amb POP3, l’havia de tornar a veure, i em tocava llegir alguns correus dues vegades). A més, no m’acaba d’agradar el funcionament d’IMAP.

Degut al viatge a Holanda de l’estiu passat, vaig centralitzar tots els comptes de correu al meu compte de GMail (els webmails dels altres comptes són Squirrelmail, i GMail els guanya per golejada), per a poder accedir a ell mentre estiguera de viatge, i eixe simple fet ha acabat determinant la migració total a GMail. Al cap i a la fi, cada vegada que volia veure un correu i no estava al meu ordinador de casa, el podia veure al GMail. Cada vegada tenia menys sentit gestionar el correu amb el Thunderbird, si al cap i a la fi tot estava al GMail, d’una manera més accessible.

Queda el gust d’haver utilitzat durant més de 5 anys un gestor de correu que he recomanat a tothom, i he instalat a tots els ordinadors que han passat per davant de les meues mans. I un filtre anti-spam que funcionava de categoria.

Avuí, segunt una proposta que em va fer dilluns Sergio Ortiz, m’he proposat modificar l’extensió que tenia feta per a copiar el text LoremIpsum al porta-retalls: lorem2clipboard. Sergio em va dir: “i per què no un lorem2focus? Estalviaria temps”.

I m’he posat mans a l’obra. Però en lloc de fer una extensió com em proposava Sergio, he millorat la meva.

Vos presente la versió 1.0 de LoremTools: una extensió que permet copiar el text LoremIpsum al porta-retalls (amb click esquerre) o directament al quadre de text amb focus/actiu (click dret).

Quién da más?

La podeu descarregar a la pàgina de l’extensió a ca Mozilla.

Tercera entrada del Taller de Blogs. En aquesta ocasió, es tracta d’integrar YouTube al nostre bloc.

Jo he triat l’entrevista que li van fer a Toni Hermoso, aprofitant l’eixida del Firefox 2.0

Click here to view the embedded video.

Ara vorem si funciona!

Avuí he fet la meva primera extensió per al Firefox.

En un primer moment la he anomenada Lorem2Clipboard, però pot canviar fins i tot el nom. De moment, la seva funcionalitat és escassa, però útil des del meu punt de vista. Afegeix un xicotet botonet a l’esquerra de la barra d’estat que al fer-li clic copia al porta-retalls el ja famós text Lorem Ipsum per tal de poder-lo aprofitar en disseny de webs.

He creat una pàgina per a l’extensió, amb més informació sobre ella.

Fa temps, vaig traduir algunes extensions per al Mozilla Firefox: Sage, BBCode, i WebmailCompose.

Per a traduïr-les, vaig agafar les Translate tools, que passen els fitxers .dtd i .properties de les localitzacions dels productes Mozilla al format estàndard de Gettext (.po). Després, amb l’ajuda del poEdit, les traduia, i de nou a convertir-les en .dtd i .properties. Però el
problema arribava amb els canvis de versions, on recuperar les traduccions anteriors resultava un poc complicat.

Fa poc, i coincidint amb un nou projecte de localització d’extensions, BabelZilla.org, vaig estar parlant amb Toni Hermoso, el cap del Projecte Mozilla en català, i em va comentar el seu sistema. Mitjançant xicotets scripts de Perl i utilitzant el gVim com a editor, manté la
traducció de tots els productes Mozilla. També vam comentar la possibilitat de muntar un programa de control de versions (ControlVersionSystem – CVS o Subversion) a Softcatalà per mantindre el codi de les traduccions de les extensions, entre altres coses.

I ahir em vaig posar a la faena. En primer lloc em vaig baixar el Cygwin, que simula les eines principals dels entorns Unix per a Windows. Però al final vaig pensar que per a que simular una cosa que tinc instal·lada? I cap a Linux!!!

En primer lloc vaig haver de configurar l’ADSL. Tinc un modem usb de Terra, un Comtrend CT-350. I, de manera impressionant, la Mandriva 2005 LE el va detectar a la primera. No em van fer falta ni drivers, ni res. Quan el vaig instal·lar a Windows em va costar més!!!

Després vaig muntar un servidor CVS, i quan vaig veure que funcionava, em vaig posar amb el Perl. No sabia res d’aquest llenguatge, però resulta molt potent. Amb una sintaxi de l’estil del C (o del PHP), dona una gran facilitat per tal de treballar amb fitxers de text, amb utilitats com sed o grep quasi integrades al propi llenguatge. Quan ja havia llegit les bases del llenguatge, vaig fer un xicotet script per modificar els fitxers contents.rdf (que tenen la informació del locale) de manera automàtica de en-US a ca-AD.

I em vaig posar a la traducció. Vaig traduir l’extensió BookmarksHome, que hem utitlitzat com a conillet d’indies al BabelZilla, amb el gVim. Quins records em va portar, quan fa un parell d’anys, vaig fer Eïnes de Programació amb Antonio Corbí a la Universitat. Fent commits dels fitxers al CVS, i tornant-ne a fer després d’algunes correccions. Després, per a facilitar l’empaquetat dels locales, amb un altre script (esta vegada del shell) que permet escollir compressió (tar+gzip o zip) i el projecte, o siga que amb una ordre, fitxer empaquetat.

Per la nit, com que m’havia agradat això del Linux, vaig començar a maquejar-me el Firefox, posant-me un grapat d’extensions (fins a 18), i arreglant-me un poc les cosetes que tenia per allí. I ara, només em queda configurar la targeta inal·lmbrica i fer una migració definitiva