El Racó de Xavi

He vist l’entrada de la Carme on parla de les edats humanes en base binària.

Com que m’ha agradat, pues la copie!

• amb 2^0 anys, camines
• 2^1, parles
• 2^2, guarderia
• 2^3, la primera comunió
• 2^4, si tens sort el primer nòvio (o el primer polvo)
• 2^5, el primer treball
• 2^6, et jubiles
• 2^7, no se coneix que hi haja aplegat ningú

És a dir que l’esperança de vida en log2() es 6.5 com a molt, per les dones, 6.6

Ja veieu, alguns profes són quasi tan frikis com els alumnes

No havia sentit mai la paraula borrellons fins que la meua germana li va posar eixe nom al seu blog. Des d’eixe moment, sembla com si els borrellons s’hagueren multiplicat. Hi ha per tots els llocs.

A través del blog d’Enrique, he arribat al de la Carme, i resulta que als seus hàmsters els diu “borrellons”

Segons el diccionari…

BORRELLÓ m.
|| 1. Borrall de llana o d’altra matèria semblant (Pont de S., Val.); cast. guedeja, burujo.
|| 2. Partícula de fil o d’altra matèria subtil (val.).
|| 3. Floc de neu; cast. copo. Va nevar, nevar! Els blancs borrellons anaven caient, Massó Croq. 102.
|| 4. Rosegó de pa (Bonansa, Pallars Sobirà); cast. mendrugo.
|| 5. Nen, infant petit (en llenguatge afectuós del Pallars Sobirà). «Quin borrelló, que teniu!»: quin infant, que teniu! (Ribera del Flamicell).
Refr.: «El cel a borrellonets, la neu a cabassets» (Alcoi).
Fon.: boreʎó (Ribagorça, València).
Etim.: derivat de borra.

A més, està l’accepció que té, segons diverses fonts contrastades (gent de la Marina Baixa - Héctor -, de l’Alcoià - una companya de pis de la meua germana-), ací al País Valencià. I aquesta cançó dels Ovidi Twins explica d’una forma inmillorable eixe sentit de la paraula.

Aquest és un dels motius pels quals vull que es veja TV3 al País Valencià. Com podem estar sense veure aquest programa????

Gràcies, Isma

M’han passat l’enllaç a un video del youtube, que m’ha deixat al·lucinat. Es tracta d’un vídeo que ha fet una xica de Benissa, Patri Ortolà (que, per cert, no sé qui és), que presenta de la següent manera:

al meu poble diuen que “a qui no té faena deu li’n dóna”… el cas és que jo si que tinc feina, però… ací va, després de dues setmanes d’haver-lo fet m’he decidit.

I ací va el vídeo en qüestió. Mereix ser tafanejat, “meneame”nat, i fins i tot, “digg”at.

El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, i després preguem.

Anònim

Vist a Mundo Geek

Ja fa temps vaig veure aquest vídeo, i l’havia deixat pendent de publicar-lo algun dia ací al bloc, perquè és realment curiós.

El vídeo tracta de la mida relativa que tenen totes les coses de l’univers, i quin és l’efecte d’afegir un zero quan treballem amb aquest tipus de magnituds.

El vídeo segueix tota l’estona la mateixa dinàmica: comença mostrant-nos una imatge d’un metre quadrat, des d’un metre de distància (10⁰ metres X 10⁰ metres) i, cada deu segons que passen, la càmera “afegeix un zero” a les dimensions de la imatge que ens mostra (al cap d’un segon, la imatge és de 10¹ x 10¹, després 10² x 10² i així successivament) i a la distància des de que ens ho mostra fins arribar a 10²⁴. Resulta com a mínim curiós veure com desapareix el nostre planeta en la immensitat de l’univers. Fins i tot la nostra galàxia s’ha perdut de vista. O no?

Una vegada ja hem arribat al punt més allunyat, cada dos segons es redueix fins que tornem a arribar a l’escena inicial. Però no para ací. Ara comença a la invers, i cada deu segons s’apropa una potència de 10 a la imatge, mostrant-nos la mà de l’home que apareix en la imatge inicial, fins arribar a la pell, les cèl·lules,… Quan arriba a 1 micra (10^-6 metres) ja es poden veure perfectament els nuclis de les cèl·lules formats per les cadenes d’ADN. El vídeo continua arrimant-se, i a 10^-9 metres ja s’observen els àtoms que formen les mol·lècules d’ADN. Tres potències de 10 després, a 10^-12 ja es pot apreciar el nucli dels àtoms, format per protons i neutrons, i continua fins que arriba a un nivell subatòmic.

Interessant video, i prou frikada

–

No comment

Per a Reis vull un joc de Tetris com aquest:

Hi ha gent per a tot…

Acabe de veure al bloc de Trici una frase que m’ha agradat.

No és que estiga d’acord, però si que és cert que passem moltíssimes hores a la feina i que, per tant, més val no equivocar-se en quin volem que siga el nostre entorn de treball, o ho passarem malament.

Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina