El Racó de Xavi

Ací podeu veure en plena flipada musical a Kike, el bombo de la xaranga.

Alguien da más?

Igual que Xavi Caballé, si fóra soci del Barça votaria NO a la moció de censura contra Joan Laporta.

Últimament sembla comú entre tots els companys de carrera comentar que, si fora ara, no estudiarien la mateixa carrera.

Jo moltes vegades he dit que si fora ara, començaria per estudiar l’Enginyeria Tècnica, i després ja faria el 2n cicle de la superior: pel mateix preu, tens dues carreres (i et conta com a tal a l’hora de presentar-te a algunes places, i fins i tot hi ha places només per a enginyers tècnics).

Quan estudiava el Batxillerat, no sabia quina carrera triaria; només sabia una cosa: m’agradaven les matemàtiques. Per contra, també sabia que no faria la Llicenciatura en Matemàtiques, ja que no volia ser professor. Això em desviava cap a les Enginyeries, i ja que “la informàtica és el futur“, aquesta va ser la carrera que vaig triar. Però igual haguera pogut triar Telecomunicacions, per exemple.

Ara, passats ja uns anys, i després d’haver treballat com a informàtic en diferents aspectes (servei tècnic a Connecta, programador al Taller Digital de la UA i profe de pràctiques a l’IES Josep Iborra mentre em treia el CAP), la docència no m’ha desagradat, i crec que podria ser una bona eixida laboral (si no ix bé la carrera investigadora).

Però després de llegir l’entrada d’Enrique, m’he decidit a ser el primer en continuar el meme que proposa.

El fet es que realment no crec que si enguany haguera fet la selectivitat i haguera de fer la preinscripció universitària tornara a triar Eng. en Informàtica com a primera (i única) opció. Quan ho vaig fer, vaig triar informàtica a les 5 universitats del país que la oferien (UA, UPV, UJI, UV, UMH), en les distintes poblacions on ho oferien (Sant Vicent del Raspeig, València, Castelló, Alcoi, Elx).

Docència, si, però d’Informàtica? I per què no de Matemàtiques? O d’una altra cosa?

I si no docència, què?

Segurament, si ara tornara als 18 anys (sabent el que sé ara, cosa impossible), no faria cap Enginyeria. Ni possiblement tampoc cap carrera de Ciències. Estudiaria, molt probablement, música.

He vist l’entrada de la Carme on parla de les edats humanes en base binària.

Com que m’ha agradat, pues la copie!

• amb 2^0 anys, camines
• 2^1, parles
• 2^2, guarderia
• 2^3, la primera comunió
• 2^4, si tens sort el primer nòvio (o el primer polvo)
• 2^5, el primer treball
• 2^6, et jubiles
• 2^7, no se coneix que hi haja aplegat ningú

És a dir que l’esperança de vida en log2() es 6.5 com a molt, per les dones, 6.6

Ja veieu, alguns profes són quasi tan frikis com els alumnes

No havia sentit mai la paraula borrellons fins que la meua germana li va posar eixe nom al seu blog. Des d’eixe moment, sembla com si els borrellons s’hagueren multiplicat. Hi ha per tots els llocs.

A través del blog d’Enrique, he arribat al de la Carme, i resulta que als seus hàmsters els diu “borrellons”

Segons el diccionari…

BORRELLÓ m.
|| 1. Borrall de llana o d’altra matèria semblant (Pont de S., Val.); cast. guedeja, burujo.
|| 2. Partícula de fil o d’altra matèria subtil (val.).
|| 3. Floc de neu; cast. copo. Va nevar, nevar! Els blancs borrellons anaven caient, Massó Croq. 102.
|| 4. Rosegó de pa (Bonansa, Pallars Sobirà); cast. mendrugo.
|| 5. Nen, infant petit (en llenguatge afectuós del Pallars Sobirà). «Quin borrelló, que teniu!»: quin infant, que teniu! (Ribera del Flamicell).
Refr.: «El cel a borrellonets, la neu a cabassets» (Alcoi).
Fon.: boreʎó (Ribagorça, València).
Etim.: derivat de borra.

A més, està l’accepció que té, segons diverses fonts contrastades (gent de la Marina Baixa - Héctor -, de l’Alcoià - una companya de pis de la meua germana-), ací al País Valencià. I aquesta cançó dels Ovidi Twins explica d’una forma inmillorable eixe sentit de la paraula.

Ja feia temps que tenia pendent aquesta entrada i dic: perquè no escriure-la ara?

El passat 21 d’abril vaig escriure l’entrada Només socis, on entre altres coses mostrava un llistat de tots els llibres de Ferran Torrent, marcant els llibres segons si els havia llegit, els tenia o no sabia res d’ells.

Després de Sant Jordi, la llista va canviar un poc: Maria Luisa em va regalar el de Només Socis i els meus pares el de La vida en l’abisme. També, buscant per l’estanteria de ma casa, em vaig adonar que no trobava Un negre amb un saxo, que estic segur que el tenia, i al mateix temps vaig trobar el de Gràcies per la propina, que pensava que havia llegit però no tenia. De manera que he actualitzat la llista, amb les novetats.

A més, he tret la llista i l’he posada en una pàgina dissenyada a l’efecte, en es quedarà reflectida por los siglos de los siglos, el que em permetrà també anar ampliant un poc el contingut estàtic de la web.  De moment, ja l’he ampliada amb un Club de lectura.

Seguirem informant…