El Racó de Xavi

Fins va pocs anys, no sabia que la música en valencià existia, pensava que no hi havia vida més enllà de l’anglés i el castellà. Però gràcies a una amiga, vaig conèixer els Gossos. Estaven sonant al Terra, a Ondara, i ella em va dir que eren els Gossos i em va deixar un cd d’ells (Cares) que em va agradar moltíssim. Potser és pels recors que em porten les cançons, però és un dels meus discs preferits. Després, he escoltat els seus discs, els anteriors i els nous, i n’hi ha de molt bons, especialment el Jardí del Temps. Fa un parell d’anys els vaig veure en concert a Barcelona, i és possible que enguany els torne a veure. Com mola!

El segon grup, però no per això pijor, són els Lax’n'Busto. Este va ser el segon grup que vaig conèixer, gràcies a uns cds que li van deixar a la meua germana. Rock bo, amb bones lletres i millor música. Els festers del 2003 els van portar a Benissa i la nit del concert va ser inoblidable. També els vaig veure fa poc al Rock a la Mar de Dénia, i ja vaig parlar un poc d’ells. Els discs que més m’agraden d’ells? Sense dubte Llença’t i Morfina Amb un poc de sort és possible que també els torne a veure a Barcelona d’ací a poc!!!

I per acabar el post d’avuí, els Sopa de Cabra. Aquest grup el vaig conèixer fora de temps, quan ja s’havia desfet. Però algunes de les seves cançons també són molt bones. El millor disc, per a mí, el seu últim directe, en el concert de comiat del grup: Bona nit, malparits!. El far del sud i El boig de la ciutat són les cançons que més m’agraden. Be, i Plou i fa sol Gerard Quintana, el seu cantant, va començar carrera en solitari. I el primer single del seu últim disc, Caic, també és molt bo.

Un altre dia parlaré de més grups, de la terreta i d’un poc més al nord