El Racó de Xavi

Ja tocava escriure alguna cosa, que tinc açò més que abandonat…

Volia aprofitar les festes de nadal per a (entre moltes altres coses) escriure algunes cosetes que tenia en els esborranys, però com passa sempre en aquestes dates, al final mai hi ha temps per a res. Entre dinars familiars, eixides al Tallarina, esmorzars, compres i, sobre tot, dormir bona cosa, no hi ha temps per a res.

Fa més d’un més que no escric res de trellat en el bloc, entenent trellat com a

• Posts no-frikis
• Posts no-miniposts

i han passat moltes coses en aquestes últimes setmanes, però tampoc es tracta de fer cap resum massa exhaustiu.

A la universitat, al final vaig aconseguir la plaça de PAS que van traure al departament, i des del dia 5 de desembre torne a ser oficialment treballador de la UA. Així que, fins a octubre de l’any que ve d’enguany (que ja estem al 2009!!!) estaré com a tècnic del projecte Sistemes de Codi Obert per a Biblioteques Digitals: Eines Lingüístiques i Educatives.

En l’aspecte personal, han hagut canvis considerables també. Fa vora mes i mig es va acabar una etapa que ha significat molt per a mi, però necessitava un poc de temps i distància per a poder-la analitzar-la com cal, i extraure’n conclusions. Eixe temps ha passat, i ara les coses es veuen molt més clares. De tot s’aprén, i jo he aprés molt durant aquestos quasi tres anys; em quede amb els bons moments, i estic segur que oblidaré els roïns que han pogut haver. Però a vegades, tot i que mai sabem que ens passarà en un futur, cal viure i aprofitar al màxim el present, i intentar que aquest siga el millor possible. Ara, amb això de any nou vida nova, toca començar de nou. I com a objectiu, la lluna.

Bé, i com que ja passa de les 12 i, per tant, ja és Nit de Reis, també toca dir tot el que hem demanat. Enguany, la meua germana i jo vam decidir demanar un regal conjunt. La Nintendo Wii. I els reis, ens la van concedir, venint abans d’hora i tot! El dia de Nadal vam veure un paquetot amb la consola dins, però teníem un avís de Ses Majestats, avisant-nos que el regal era seu i no de l’home gros vestit de roig, i que ens l’havien portat abans per a que la sorpresa fora major. Ara, si després de la cavalcada ens volen portar alguna cosa mes, no ens queixarem, eh?

Ara, realment, només queda demanar per a tot el món que aquest 2009 siga el millor possible. Amb nous projectes i nous reptes, però amb molta il·lusió per tirar endavant. Ítaca està lluny, però poc a poc anem fent el viatge.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.