El Racó de Xavi

Seguint un poc a Òscar i els seus productes de la setmana, vaig a intentar començar una nova secció del bloc, amb xicotetes revisions i recomanacions de productes, serveis, programes,… que veig d'utilitat: Producte Recomanat. I per començar, el Dropbox.

Dropbox és un nou servei de sincronització entre dispositius. Es tracta d'un client (disponible per a Windows, Linux i Mac) que es connecta als servidors de Dropbox i sincronitza carpetes locals del teu equip amb el que tingues al teu compte en el servidor, desant a més un històric dels canvis per poder restaurar els fitxers a estats anteriors.

En principi, és una cosa semblant al rsync o programes similars, però amb una interfície gràfica perfecta: no notes en absolut que estàs treballant amb alguna cosa remota. La interfície s'assembla molt al TortoiseSVN, un client SVN per a Windows, que afegeix unes icones a l'Explorador de Windows de manera que sabem en quin estat tenim la còpia local respecte a la que hi ha en el servidor.

Però hi ha algunes coses que fan de Dropbox un servei web molt bo:

• Tens també una interfície web, amb la que pots accedir des del teu compte als fitxers que tingues emmagatzemats.
• Té una opció d'autogenerar galeries fotogràfiques amb les imatges d'un director; a més, aquestes galeries són accessibles des de la web per tothom (sempre que ho permetes expressament).
• Pots “compartir” carpetes entre dos o més comptes de Dropbox: d'aquesta manera, sempre pots tindre en una carpeta compartida un treball i tots els companys de classe accedir a ell, o pots passar-li les últimes fotos als teus amics, etc.
• Pots posar fitxers disponibles per a tothom en la web: es genera un enllaç públic i tothom es pot descarregar-ho.
• Funciona a base de diferències binàries (diff en mode binari): només es transmet al servidor el canvi entre com era el fitxer abans i després dels canvis que s'hagen pogut produïr. D'aquesta manera, s'optimitza l'ample de banda consumit.
• La facilitat de tornar a versions anteriors al fitxer: des de la interfície web, només cal escollir la revisió del fitxer a restaurar.
• És gratuït (fins a 2Gb). De tota manera, és possible augmentar aquest espai comprant un compte premium per vora $10 mensuals. Els serveis freemium (free + premium) es veu que triomfen.
• A diferència d'interfícies semblants per a SVN, és totalment transparent a l'usuari: no s'ha de fer res per a indicar-li al programa que sincronitze amb el servidor.

Ja havia sentit parlar d'ell quan estava en beta, però després d'un bon article d'Antonio Ortiz i, sobretot, un comentari al seu favor d'Enrique, m'he decidit a provar-lo. I la veritat és que val la pena. El recomane a tots.

Siguiendo un poco a Òscar y sus productos de la semana, voy a intentar empezar una nueva sección del bloque, con pequeñas revisiones y recomendaciones de productos, servicios, programas,… que veo de utilidad: Producto Recomendado. Y para empezar, el Dropbox.

Dropbox es un nuevo servicio de sincronització entre dispositivos. Se trata de un cliente (disponible para Windows, Linux y Mac) que se conecta a los servidores de Dropbox y sincroniza carpetas locales de tu equipo con el que tengas a tu cuenta en el servidor, desant además un histórico de los cambios para poder restaurar los ficheros a estados anteriores.

En principio, es una cosa parecida al rsync o programas similares, pero con una interfície gráfica perfecta: no notas en absoluto que estás trabajando con algo remota. La interfície se assembla mucho al TortoiseSVN, un cliente SVN para Windows, que añade unos iconos al Explorador de Windows de forma que sabemos en qué sido tenemos la copia local respecto a la que hay en el servidor.

Pero hay algunas cosas que hacen de Dropbox un servicio web muy buena:

• Tienes también una interfície web, con la que puedes acceder desde tu cuenta a los ficheros que tengas almacenados.
• Tiene una opción de autogenerar galerías fotográficas con las imágenes de un director; además, estas galerías son accesibles desde la web por todo el mundo (siempre que lo permitas expresamente).
• Puedes “compartir” carpetas entre dos o más cuentas de Dropbox: de este modo, siempre puedes tener en una carpeta compartida un trabajo y todos los compañeros de clase acceder a él, o puedes pasarle las últimas fotos a tus amigos, etc.
• Puedes poner ficheros disponibles para todo el mundo en la web: se genera un enllaç público y todo el mundo se puede descargarlo.
• Funciona a base de diferencias binàries (diff en modo binari): sólo se transmite al servidor el cambio entre cómo era el fichero antes y después de los cambios que se hayan podido produïr. De este modo, se optimiza el ancho de banda consumido.
• La facilidad de volver a versiones anteriores al fichero: desde la interfície web, sólo hace falta escoger la revisión del fichero a restaurar.
• Es gratuito (hasta 2Gb). De toda manera, es posible aumentar este espacio comprando una cuenta premium por borde $10 mensuales. Los servicios freemium (free + premium) se ve que triunfan.
• A diferencia de interfícies parecidas para SVN, es totalmente transparente al usuario: no se tiene que hacer nada para indicarle al programa que sincronizo con el servidor.

Ya había sentido hablar de él cuando estaba en beta, pero después de un buen artículo de Antonio Ortiz y, sobre todo, un comentario a su favor de Enrique, me he decidido a probarlo. Y la verdad es que vale la pena. Lo recomiendo a todos.

En seguint un pauc a Òscar e los sieus produchs de la setmana, vau ensajar començar una nòva seccion del blòc, amb xicotetes revisions e recomandacions de produchs, servicis, programas,… que vesi d'utilitat: Produch Recomandat. E per començar, lo Dropbox.

Dropbox Es un nòu servici de sincronització entre dispositius. S'agís d'un client (disponible per Windows, Linux e Mac) que se connècta als servidors de Dropbox e sincronitza carpetes locales de la tiá equipa amb çò qu'auràs a lo tieu compte en lo servidor, en plegant de mai un istoric dels cambiaments per poder restaurar los fichièrs dins estats anteriors.

En principi, es una causa semblabla al rsync o de programas similars, mas amb una interfície grafica perfiècha: pas de nòtas en absolut que trabalhas amb quicòm remota. L'interfície se sembla fòrça al TortoiseSVN, un client SVN per Windows, qu'apond unas icònas a l'Explorador de Windows de sòrta que sabèm en quin estat avèm la còpia locala per çò qu'es de la que i a en lo servidor.

Mas i a qualques causas que fan de Dropbox un servici web fòrça bon:

• As tanben una interfície web, amb la que pòdes accedir dempuèi lo tieu compte als fichièrs qu'ajas emmagazinats.
• A una opcion d'autogenerar galariás fotograficas amb las images d'un director; de mai, aquelas galariás son accessiblas dempuèi la web per totes (cada còp qu'o permetas exprèssament).
• Pòdes “partejar” carpetes entre dos o mai de comptes de Dropbox: d'aquela manièra, pòdes totjorn aver en una carpeta partejada un trabalh e totes los companhs de classa accedir a el, o pòdes li passar las darrièras fòtos als tieus amics, èca.
• Pòdes metre de fichièrs disponibles per totes en la web: se genèra un ligam public e totes se pòt o descargar.
• Fonciona a basa de diferéncias binàries (diff en faiçon binari): se transmet solament al servidor lo cambiament entre coma èra lo fichièr abans e après los cambiaments que se sián poguts produïr. D'aquela manièra, s'optimitza l'ample de banda consomada.
• Lo facilitat de tornar a versions anterioras al fichièr: dempuèi l'interfície web, cal solament escuélher la revision del fichièr a restaurar.
• Es gratuit (fins a 2Gb). De tot biais, es possible aumentar aquel espaci en crompant un compte premium per près $10 mesadièrs. Los servicis freemium (free + premium) se vei que trionfan.
• A diferéncia d'interfícies semblablas per SVN, es totalament transparenta a l'usatgièr: se li cal pas far res per li indicar dins lo programa que sincronitze amb lo servidor.

Aviá ja entenut a parlar d'el quand èra en beta, mas après un bon article d'Antonio Ortiz e, sustot, un comentari a lo sieu favor de Enrique, me soi decidit a lo provar. E la vertat es que val la pena. Lo recomandi a totes.

Following a little to Òscar and his products of the week, go to try begin a new section of the block, with xicotetes reviews and recommendations of products, services, programs,… that see of utility: Product Recommended. And to start with, the Dropbox.

Dropbox Is a nine service of synchronization between devices. It treats of a customer (available for Windows, Linux and Mac) that connects to the servidors of Dropbox and synchronizes local folders of your team with what have to your account in the servidor, desant besides a historical of the changes to can restore the fitxers to previous states.

In principle, is an alike thing to the rsync or similar programs, but with one perfect graphic interface: you do not sense in the least that you are working with something remote. The interface assembla a lot to the TortoiseSVN, a customer SVN for Windows, that adds some icons to the Navigator of Windows so that we know in which state have the local copy as regards what there is in the servidor.

But there are some things that do of Dropbox a service web very good:

• You have also one interface web, with what can access since your account to the fitxers that have stored.
• It has an option of autogenerar photographic galleries with the images of a director; besides, these galleries are accessible since the web for everybody (always that you allow it on purpose).
• You can “share” folders between two or more accounts of Dropbox: in this way, always can have in a folder shared a work and all the partners of class access to him, or can happen him the last photos to your friends, etc.
• You can put fitxers available for everybody in the web: it generates a public link and everybody can download it.
• It works to base of binary differences (diff in binary mode): only transmit to the servidor the change between how was the fitxer before and after the changes that hagen been able to produïr. In this way, optimizes the wide aside consumed.
• The ease to go back to previous versions to the fitxer: since the interface web, only is necessary to choose the review of the fitxer to restore.
• It is free (until 2Gb). Anyway, is possible to increase this space buying an account premium for edge $10 monthly. The services freemium (free + premium) sees that triomfen.
• To difference of alike interfaces for SVN, is totally transparent to the user: it does not have to do nothing to indicate him to the program that synchronize with the servidor.

Already had felt to speak of him when was in beta, but after a good article of Antonio Ortiz and, especially, a comment to his favour/favor of Enrique, have decided me to test it. And the truth is how are worthwhile. I recommend it to all.

No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.

Randy Pausch

Randy Pausch era professor de la Universitat de Carnagie Mellon, als Estats Units. Al llarg de la seva vida, va treballar per a Disney, Electronic Arts, i també va fer treballs de consultoria per a Google. Fa vora dos anys, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, i l'agost passat, després de sotmetre's a diversos trataments quirúgics i de quimioteràpia, els metges van descobrir que hi havia metastasi, i que li quedaven pocs mesos de vida (entre tres i sis).

El mes següent, just fa un any (el 18 de setembre de 2007), Randy Pausch va fer una conferència a la seva universitat, anomenada “Aconseguir realment els teus somnis de xiquet“. Formava part d'una sèrie de conferències on cada ponent havia de parlar de tot allò que voldria explicar si sabera que era la última classe que anava a donar, i es titulava “The Last Lecture” (l'última lliçó). Però quan se li va donar eixe nom, i se li va proposar a Randy que la donara, ningú no sabia que en el seu cas no seria una hipotesi: era realment l'última lliço que anava a donar en la universitat.

La xarrada és impresionant, i a tots els que no l'hageu vista, vos recomane que la vegeu. Ací està en anglés, sencera, i subtitulada en castellà, alemany i anglés.

La conferència ha sigut tot un fenòmen en internet, i fins i tot s'ha arribat a editar un DVD. També s'ha publicat un llibre, fet a partir d'entrevistes telefòniques a Randy, mentre aquest passava els últims dies amb la seva família.

Randy Pausch va donar la última lliço de la seva vida fa just un any, però gràcies a haver-ho fet, serivarà durant molt de temps per ensenyar-nos coses a tots.

Busca la passió que ha de moure la teva vida, i eixa passió no està ni en coses materials ni en els diners (sempre hi haurà algú pel teu voltant que en tinga més). La vertadera passió està en les coses que t'omplin des del teu interior, i està cimentada en les persones i en les relacions amb les persones,  en com seràs recordat quan ja no estigues ací.

No podemos cambiar las cartas que nos han repartido, pero todavía tenemos que jugar la partida.

Randy Pausch

Randy Pausch era profesor de la Universidad de Carnagie Mellon, a los Estados Unidos. A lo largo de su vida, trabajó para Disney, Electronic Artes, y también hizo trabajos de consultoría para Google. Hace borde dos años, le diagnosticaron un cáncer de páncreas, y el agosto pasado, después de someterse a varios trataments quirúgics y de quimioteràpia, los médicos descubrieron que había metastasi, y que le quedaban pocos meses de vida (entre tres y seis).

El mes siguiente, justo hace un año (el 18 de septiembre de 2007), Randy Pausch hizo una conferencia a su universidad, denominada “Conseguir realmente tus sueños de niño“. Formaba parto de una serie de conferencias donde cada ponente tenía que hablar de todo aquello que querría explicar si supiera que era la última clase que iba a dar, y se titulaba “The Last Lecture” (la última lección). Pero cuando se le dio ese nombre, y se le propuso a Randy que la diera, nadie sabía que en su caso no sería una hipotesi: era realmente la última lliço que iba a dar en la universidad.

La charlada es impresionant, y a todos los que no el hageu vista, vos recomiendo que la veáis. Aquí está en inglés, entera, y subtitulada en castellano, alemán e inglés.

La conferencia ha sido todo un fenòmen en internet, e incluso se ha llegado a editar un DVD. También se ha publicado un libro, hecho a partir de entrevistas telefónicas a Randy, mientras este pasaba los últimos días con su familia.

Randy Pausch dio la última lliço de su vida hace justo un año, pero gracias a haberlo hecho, serivarà durante mucho tiempo para enseñarnos cosas a todos.

Busca la pasión que tiene que mover tu vida, y esa pasión no está ni en cosas materiales ni en el dinero (siempre habrá alguien por el tuyo cercando que tenga más). La vertadera pasión está en las cosas que te llenan desde tu interior, y está cimentada en las personas y en las relaciones con las personas,  en cómo serás recordado cuando ya no estés aquí.

Podèm pas cambiar las cartas que nos an repartit, mas nos cal encara jogar la partida.

Randy Pausch

Randy Pausch Èra professor de l'Universitat de Carnagie Mellon, als Estats Units. Al cors de la siá vida, trabalhèt per Disney, Electronic Arts, e faguèt tanben de trabalhs de consultoria per Google. Fa près dos ans, li diagnostiquèron un càncer de pàncrees, e en l'agost passat, après se sometre a divèrses trataments quirúgics e de quimioteràpia, los mètges descobriguèron que i aviá metastasi, e que li demoravan de paucs meses de vida (entre tres e sièis).

Lo mes seguent, just fa un an (lo 18 de setembre de 2007), Randy Pausch faguèt una conferéncia a la siá universitat, nomenada “Aténher vertadièrament los tieus sòns de mainat“. Fasiá partida d'una sèria de conferéncias ont cada ponent li caliá parlar de tot aquò que voldriá explicar se sabès qu'èra la darrièra classa qu'anava donar, e s'intitulava “The Last Lecture” (la darrièra leiçon). Mas quand se li donèt aquel nom, e se li prepausèt a Randy que la donara, degun sabiá pas qu'en lo sieu cas seriá pas una hipotesi: èra vertadièrament la darrièra lliço qu'anava donar en l'universitat.

La xarrada es impresionant, e a totes los que pas lo hageu vista, vos recomandi que la vejatz. Es aquí en anglés, entièra, e subtitulada en castelhan, alemand e anglés.

La conferéncia es estada tot un fenòmen dins internet, e s'es arribat quitament a editar un DVD. S'es publicat tanben un libre, fach a comptar d'entrevistas telefonicas a Randy, mentre aquel passava los darrièrs jorns amb la siá familha.

Randy Pausch Donèt la darrièra lliço de la siá vida fa just un an, mas mercés a aver-o fach, serivarà pendent longtemps per nos ensenhar de causas a totes.

Cerca la passion que li cal mòure la tiá vida, e aquela passion es pas ni en causas materialas ni en los sòus (i aurà totjorn quauquarrés per lo tieu environ que n'aja mai). La vertadièra passion es en las causas que t'emplisson dempuèi lo tieu interior, e es cimentada en las personas e en las relacions amb las personas,  en cossí seràs remembrat quand seràs pas mai aquí.

We can not change the letters that have delivered us, but still have to play the split.

Randy Pausch

Randy Pausch Was teacher of the University of Carnagie Mellon, to the United States. Along his life, worked for Disney, Electronic Arts, and also did works of consulting for Google. It does edge two years, diagnosed him a cancer of pancreas, and the past August, after subjecting to several trataments quirúgics and of chemotherapy, the doctors discovered that there was metastasi, and that they remained him few living months (between three and six).

The following month, fair does a year (the 18 of September of 2007), Randy Pausch did a conference to his university, called “Achieve really your dreams of xiquet“. It formed part of a series of conferences where each speaker had to speak of all that that would want to explain if it knew that it was the last class that went to give, and titled “The Last Lecture” (the last lesson). But when gave him eixe name, and proposed him to Randy that it gave it, anybody did not know that in his case would not be a hipotesi: it was really the last lliço that went to give in the university.

The xarrada is impresionant, and to all those that no the hageu view, vos recommend that you see it. Here is in English, whole, and subtitulada in Spaniard, German and English.

The conference has been all a fenòmen in internet, and even has reached edit a DVD. Also has published a book, done from telephonic interviews to Randy, while this happened the last days with his family.

Randy Pausch Gave the last lliço of his life does fair a year, but thanks to having it done, serivarà during long to teach us things to all.

Look for the passion that has to move your life, and axis passion is not neither in material things neither in the money (always there will be somebody for yours hovering that it have more). The true passion is in the things that fill you since your interior, and is cimentada in the people and in the relations with the people,  in how will be remembered when no longer are here.

Ja comença de nou el curs acadèmic.

Dilluns pel matí vaig tornar a Sant Vicent, per començar ja el curs a la Universitat. Curs en cursiva, perquè enguany no tindré cap classe, ni cap assignatura per fer: “només” està la tesina/tesi per fer. He de treballar dur, perquè vull entregar la tesina en desembre. Supose que podré arribar a temps, però només si em pose les piles.

Referent a les piles, crec que les he carregat prou. Durant l'estiu, no m'he matat que diguem. Un juliol light (després de moros, que voleu…) i un agost pràcticament inexistent en lo referent al treball d'investigació. També vaig fer el curset de Web 2.0 del que vaig parlar en apunts anteriors.

Referent a projectes web alternatius, Héctor i jo hem anat definint una miqueta el roadmap de la nostra primera aventura empresarial? No es tracta d'una idea brillant amb la que ens podrem jubilar d'ací a un parell d'anys, però pensem que alguna sopaeta de tant en tant si que ens pot pagar. Per això lo de empresarial en cursiva també: no és tracta d'una empresa (de moment), però si anara bé, perquè no? I lo millor de tot és el nom, però això ja vindrà més avant.

A més, també amb Héctor, he fet un viatget del 21 al 27 d'agost: hem visitat els Països Baixos: Utrecht, Amsterdam, Rotterdam, La Haia i Maastricht. Una ruta completa pel país, que ens va servir per descansar, veure món, i tornar a casa amb unes ganes d'un bon plat d'arròs i de pegar una “suà” tipica del mes d'agost… Queda pendent una crònica del viatge.

Musicalment, amb la banda, un parell de concerts (València i Senija), i entrades de moros a Poble Nou i a Oliva. Amb la Xaranga, hem anat a tocar a Calp, a la cavalcada de les festes patronals (subcontracte de l'Espardenya) i també hem tingut un parell de baixes: Judith i Núria ens deixen.

I finalment, matins a la mar i gelats a la plaça amb Maria Luisa, burrets fresquets amb Robert, Sílvia, i tota la resta de la tropa, sessions de cine al centre comercial d'Ondara,… en fi, estrès estival total i absolut.

Per a aquest nou curs, molts propòsits (com sempre), dels quals només es compliran uns quants (també com sempre), però el que és segur és que aprendrem moltes coses, i traurem experiències positives.

Anem allà!

Ya empieza de nuevo el curso académico.

Lunes por la mañana volví a Santo Vicent, para empezar ya el curso a la Universidad. Curso en cursiva, porque este año no tendré ninguna clase, ni ninguna asignatura para hacer: “sólo” está la tesina/tesis para hacer. Tengo que trabajar llevar, porque quiero entregar la tesina en diciembre. Supongo que podré llegar a tiempo, pero sólo si me pongo las pilas.

En lo referente a las pilas, creo que las he cargado bastante. Durante el verano, no me he matado que digamos. Un julio light (después de moros, que queréis…) y un agosto prácticamente inexistente en lo en lo referente al trabajo de investigación. También hice el curset de Web 2.0 del que hablé en apunts anteriores.

En lo referente a proyectos web alternativos, Héctor y yo hemos ido definiendo una miqueta el roadmap de nuestra primera aventura empresarial? No se trata de una idea brillante con la que nos podremos jubilar de aquí a un par de años, pero pensamos que alguna sopaeta de tanto en tanto si que nos puede pagar. Por esto lo de empresarial en cursiva también: no es trata de una empresa (de momento), pero si fuera bien, porque no? Y lo mejor de todo es el nombre, pero esto ya vendrá más adelante.

Además, también con Héctor, he hecho un viatget del 21 al 27 de agosto: hemos visitado los Países Bajos: Utrecht, Amsterdam, Rotterdam, La Haia y Maastricht . Una ruta completa por el país, que nos sirvió para descansar, ver mundo, y volver a casa con unas ganas de un buen plato de arroz y de pegar una “sudó” tipica del mes de agosto… Queda pendiente una crónica del viaje.

Musicalmente, con la banda, un par de conciertos (Valencia y Senija ), y entradas de moros a Pueblo Nuevo y a Oliva . Con la Xaranga, hemos ido a tocar en Calp, a la cabalgata de las fiestas patronales (subcontrato del Espardenya) y también hemos tenido un par de bajas: Judith y Núria nos dejan.

Y finalmente, mañanas a la mar y helados a la plaza con Maria Luisa, burrets fresquets con Robert, Sílvia, y todo el resto de la tropa, sesiones de cine al centro comercial de Ondara,… en fin, estrés estival total y absoluto.

Para este nuevo curso, muchos propósitos (cómo siempre), de los cuales sólo se cumplirán unos cuántos (también como siempre), pero lo que es seguro es que aprenderemos muchas cosas, y sacaremos experiencias positivas.

Vamos allá!

Comença ja de nòu lo cors academic.

Diluns pel matin tornèri a Sant Vicent, per començar ja lo cors a l'Universitat. Cors en cursiva, perque ongan pas aurai cap de classa, ni cap de matèria per far: “es” solament la tesina/tèsi per far. Me cal trabalhar portar, perque vòli autrejar la tesina en decembre. Supausi que poirai arribar a temps, mas solament se me meti las pilas.

Referent a las pilas, cresi que las ai cargadas pro. Pendent l'estiu, me soi pas aucit que digam. En Julhet light (après arabes, que volètz…) e en un agost practicament inexistent en lo referent al trabalh d'investigacion. Faguèri tanben lo curset de Web 2.0 del que parlèri en apunts anteriors.

Referent a projèctes web alternatiu, Héctor e ieu sèm anats en definint un pauc lo roadmap de la nòstra primièra aventura empresariala? S'agís pas d'una idèa brilhanta amb la que nos poirem jubilar d'aquí a un parelh d'ans, mas pensam que qualque sopaeta de tant a tant se que nos pòt pagar. Per aquò lo d'empresarial en cursiva tanben: es pas tracta d'una entrepresa (per ara), mas s'anèsse plan, perque pas? E lo melhor de tot es lo nom, mas aiçò vendrà ja mai avant.

De mai, tanben amb Héctor, ai fach un viatget del 21 al 27 d'agost: avèm visitat los Païses Basses: Utrecht, Amsterdam, Rotterdam, La Haia e Maastricht. Una rota completa pel país, que nos serviguèt a pausar, veire mond, e tornar a l'ostal amb un desir d'un bon plat d'arròs e de tustar una “sudèt” tipica del mes d'agost… Demòra pendent una cronica del viatge.

Musicalment, Amb la banda, un parelh de concèrts (Valéncia e Senija), e d'intradas d'arabes dins Pòble Nòu e a Oliva . Amb la Xaranga, sèm anats tocar a Calp, a la cavalcada de las fèstas patronalas (subcontracte de l'Espardenya) e avèm agut tanben un parelh de bassas: Judith e Núria nos daissan.

E fin finala, de matins a la mar e gelats dins la plaça amb Maria Luisa, burrets fresquets amb Robert, Sílvia, e tota la rèsta de la tropa, sessions de cine al centre comercial d'Ondara,… en fin, estrès estival totala e absolut.

Per aquel nòu cors, fòrça intencions (cossí totjorn), que se'n compliràn solament qualques (tanben coma totjorn), mas çò qu'es es segur qu'aprendrem fòrça causas, e trairem d'experiéncias positivas.

Anam ailà!

Already begins of nine the academic course.

Monday for the morning went back to Saint Vicent, to start with already the course to the University. Course in cursiva, because this year will not have any class, neither any assignatura to do: “only” is the tesina/thesis to do. I have to work hard, because I want to submit the tesina in December. Suppose that I will be able to reach time, but only if I put me the batteries.

Referent to the batteries, believe that I have loaded them enough. During the summer, have not killed me how say. A July light (after Moors, that want to…) and a practically non-existent August in lo referent to the work of research. Also did the curset of Web 2.0 of the that spoke in apunts previous.

Referent to projects alternative web, Héctor and I have gone defining a miqueta the roadmap of our first business adventure? It does not treat of a brilliant idea with what will be able to us jubilar of here to a pair of years, but think that any sopaeta every now and then sinus that can us pay. Therefore lo of business in cursiva also: it is not treat of a company (for the moment), but if it went well, because no? And lo better of all is the name, but this already will come more avant.

Besides, also with Héctor, have done a viatget of the 21 to the 27 of August: we have visited the The Netherlands: Utrecht, Amsterdam, Rotterdam, The Haia and Maastricht. A complete route for the country, that served us to rest, see world, and go back home with some ganes of a good dish of rice and to hit one “sweated” tipica of the month of August… Remains slope a chronic of the trip.

Musicalment, with the band, a pair of concerts (Valency and Senija), and entries of Moors to New Village and to Olive. With the Fanfare, have gone to touch to Calp, to the cavalcada of the parties patronals (subcontract of the Espadrille) and also have had a pair of low: Judith and Núria leave us.

And finally, mornings at sea and ice creams to the square with Maria Luisa, burrets fresquets with Robert, Sílvia, and all the rest of the troop, sessions of cine to the commercial centre of Ondara,… lastly, stress estival total and absolute.

For this nine course, many purposes (as ever), of which only will fulfil a few (also as ever), but what is certain is how will learn many things, and will take out positive experiences.

Go there!

Increíble, extret d'un apunt al bloc de Vicent Partal.

La gran guerra bretona (Bretanya 4)

Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M'hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l'exèrcit francès. Compte els noms d'una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d'ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.

Com s'explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.

Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s'ha recuperat.

Fortíssim.

Increíble, extraído de un apunt al bloque de Vicent Partal.

La gran guerra bretona (Bretaña 4)

Hay un monumento a la plaza del poblet, con un soldado ataviado a la manera de la primera guerra mundial. Me acerco y quedo corprés. Los cuatro lados del monumento son llenos con los nombres de los jóvenes muertos en la guerra haciendo fila con el ejército francés. Cuente los nombres de una de las cuatro placas. son treinta seis. Muchos de ellos de hermanos, con los mismos apellidos. Treinta seis por cuatro hacen cien cuarenta cuatro muertos en un pueblo que dudo mucho que ahora llego a tener tanta gente. Y hay otro dato todavía más esfereidora: al pie del monumento otra placa recuerda los muertos de la segunda guerra mundial y sólo son diez.

Cómo se explica tanta diferencia? Sencillo. Los franceses usaron los bretons como munició de guerra. Se los enviaron al frente en una proporción descomunal respecto al número de jóvenes franceses que iban. murieron 120.000 según los datos oficiales y esto dejó Bretaña muerta, sin sus jóvenes. Por esto cuando llegó la segunda guerra simplemente no quedaban ya.

Aquella matanza, por cierto, aniquiló los hablantes jóvenes del bretó, un golpe del cual la lengua no se ha recuperado.

Fortíssim.

Increíble, Extrach de unapunt al blòc de Vicent Partal.

La granda guèrra bretona (Bretanha 4)

I a un monument dins la plaça del poblet, amb un soldat ornat a la manièra de la primièra guèrra mondiala. M'i sarri e demòri corprés. Los quatre costats del monument son plens amb los noms dels joves mòrts en la guèrra en fasent fila amb l'armada francesa. Compte los noms d'una de las quatre placas. Ne son trenta sièis. Fòrça d'eles de fraires, amb los meteisses noms de familha. Trenta sièis per quatre fan cent quaranta quatre mòrts dins un pòble que dobti fòrça qu'arribi ara a aver de tantas gents. E i a una autra donada encara mai esfereidora: al pè del monument una autra placa remembra las mòrts de la segonda guèrra mondiala e ne son solament dètz.

Cossí s'explica tanta diferéncia? Simple. Los franceses usèron los bretons coma municion de guèrra. Los li envièron a la tèsta en una proporcion descomunal per çò qu'es del nombre de joves franceses que i anavan. Ne moriguèron 120.000 segon las donadas oficialas e aiçò daissèt Bretanha mòrta, sens los sieus joves. Per aquò quand arribèt la segonda guèrra simplament pas ne demoravan ja.

Aquela tuada, per cèrt, va aniquilar los parlants joves del breton, un còp que la lenga se n'es pas recuperat.

Fortíssim.

Increíble, extracted of an apunt to the block of Vicent Partal.

The big war bretona (Bretanya 4)

There is one monument to the square of the poblet, with a soldier abillat to the way of the first world-wide war. Me approach and remain corprés. The four cantons of the monument are full with the names of the young deaths in the war doing row with the French army. Account the names of one of the four plates. They are thirty six. Many of them of brothers, with the same surnames. Thirty six For four do one hundred forty four deaths in a village how doubt very how now reach to have so many people. And there is another data even more esfereidora: to the foot of the monument another plate remembers the dead persons of the second world-wide war and only are ten.

How explains so much difference? Simple. The French used the bretons as a munició of war. Him sent them to the front in a proportion descomunal as regards the number of French youngsters that went . They died 120.000 as the official data and this left Bretanya dead, without his youngsters. Therefore when arrived the second war simply did not remain already.

That slaughtering, by the way, goes aniquilar the young speakers of the bretó, once of which the language has not recovered .

Fortíssim.