El Racó de Xavi

Quan ja tot el món ha fet els seus comentaris al gran esdeveniment del segle (almenys ho semble, pel bombo que li estan donant per tots els llocs).

I  és per això quede tant en tant val la pena prendre's les coses amb una miqueta d'humor, tal i com ens mostra RinzeWind, al seu bloc Las penas del Agente Smith

Cosas que se van aprendiendo en el debate

La veritat és que em vaig riure molt mentre ho llegia.

Seguirem informant…

Estic preparant novetats al bloc, el que vindria a ser “El racó de Xavi 2.0 3.0″. A més d'actualitzar-lo a les últimes versions de Wordpress (la branca 2.2.x fa forats per tots els costats) comença a ser hora de fer un canvi en el tema.

Després de vora any i mig utilitzant Wordpress com a gestor de continguts, només puc dir que estic més que satisfet del funcionament que té i, sobretot, de la gran comunitat que hi ha darrere. Pensant-ho millor, tenint en compte que abans funcionava amb Pivot, aquesta serà la 3a versió del bloc.

El que és el nou disseny està a mig enllestir. Només puc avançar que es tracta d'un tema més senzill, més “net” que l'actual, tot i mantenir algunes de les característiques que porte arrastrant des dels inicis (logo, colors de la web, etc).

El motiu d'aquest canvi de disseny és múltiple.

En primer lloc, ja tocava, no? Tot el món canviant el disseny cada dos per tres i jo res de res!

En segon lloc, tenia ganes de fer un tema de Wordpress des de zero (bé, des de zero zero no, però pràcticament).

I en tercer lloc, una cosa un poc curiosa. Fa una temporada, consulant les estadístiques del Analytics, vaig veure que m'havia arribat una visita des de Monjo.cat, i vaig entra en eixa pàgina per a veure-la. Quina va ser la sorpresa quan vaig veure un clon del meu bloc!

Això podia passar, era evident, perquè el disseny que tenia (i que encara tinc quan escric aquesta entrada) no és meu. Es diu OrangeCrush, d'AnekoStudios, i està publicat amb una llicència lliure, per la qual cosa tothom pot utilitzar-lo al seu bloc. Però no deixa de ser curiós que un bloc d'un xic d'Oliva (em sembla) tinga el mateix disseny que el meu, quan no havia trobat mai cap altre bloc amb el mateix disseny - sé que hi ha molts blocs en el món… però jo els he vist quasi tots!

Però vaig deixar estar el tema del disseny, i vaig començar a buscar l'enllaç a través del qual havíen arribat ací. Vaig pensar que potser Josep (autor de Monjo.cat) m'havia enllaçat en alguna entrada en la que explicava on havia vist el tema, o alguna cosa així… Però no, no apareixia en cap entrada. Llavors?

Encara que parega mentira… estava enllaçat al seu blogroll! Si el seu blogroll hagués sigut de 200 entrades, no m'hauria estranyat, però només eren 5 o 6: Saül Gordillo, Èric Bertran, Gabriel Bibiloni… i jo! Que xicoteta és la catosfera…

Pocs dies després, ja no estava al blogroll, havia desaparegut. Tot havia sigut un somni? Tot no, les estadístiques del Google segueixen ahí…

Bé, tot aquest rotllo només per a dir que vaig a canviar de tema…

Seguirem informant…

El niño con el pijama de rayas

Ahir vaig acabar de llegir el llibre El niño con el pijama de rayas, que feia vora un mes que m'havien deixat.

Fins la setmana passada, el llibre havia estat esperant pacientment damunt de la tauleta de nit a que trobara un bon moment per llegir-lo. I la setmana passada, poc a poc, vaig anar llegint alguns capítols, fins que ahir el vaig acabar.

La veritat és que és un llibre que es podria llegir perfectament d'una vegada: és una història curta, però no per això deixa de ser interessant.

La manera d'escriure de l'autor, l'irlandés John Boyne, ens produeix una sensació estranya, i fa que realment la història semble contada per Bruno, un xiquet de nou anys fill d'un militar alemany, que se'n va de Berlín per a viure a Auschwitz, el nou lloc de treball de son pare. Allí passa la història, en una casa just al costat del camp de concentració més conegut de la II Guerra Mundial.

Per cert, el final, encara que previsible, no deixa de ser prou trist.

Si algú té un ratet, i li apetix llegir un llibre prou agradable, li'l recomane sense cap dubte. I si el voleu comprar, a Amazon el tenen.

Fa una “temporaeta” vaig comenar a arreplegar manuals i tutorials¹ que podia trobar útils. De tota classe: des de PHP, Java, Javascript… fins a guions de Shell, passant per AWK, Perl, Python, C++… i un llarg etcétera que en aquestos moments no m'apetix gens repetir

¹ Per cert … algú sap dir-me la diferència entre un manual i un tutorial?

I mira per on, un dia que estava furgant per la xarxa vaig anar a parar a una entrada de RincónXen que em venia de categoria. Cheat Sheet útiles es va convertir en un bon punt de referència on trobar manuals.

Però encara es quedava curt (sóc molt exigent). Així que vaig començar a agrupar-los tots en una pàgina, i així va nàixer Manuals … que sempre venen bé.

Però, com era d'esperar en una cosa que faig jo, està a mitges, o siga que s'anirà omplint poc a poc. De moment, uns quants manuals de referència d'AWK.

Això si, em compromet a dir alguna cosa quan afegisca alguna cosa digna de destacar, o faça alguna actualització important.

I hui més que mai…

seguirem informant…

Això, que hui vint-i-cinc.

Ens fem majors, eh?

Imatge: My 25th Birthday Cake, de n8kowald, amb llicència Creative Commons by-nc-nd

Son ustedes gilipollas.

Señoras y senyores de la Biblioteca Digital Hispánica, después de comprobar que, en contra del criterio filológico, es decir científico, común y universal, ustedes consideran lenguas diferentes el valenciano y el catalán, les animo a llevar su gilipollez a cimas más altas y diferencien, con idéntico criterio de analfabetos vocacionales profundos,entre el manchego, el andaluz, el canario, el extremeño, el murciano,incluso el argentino, el chileno, y etcétera.

Proximamente, incluyan entre sus enlaces a los partidarios de la tierra plana, a los creacionistas americanos y el blog, si lo tuviera, del célebre primo de Rajoy.

Eppur si muove.

Galileo Galilei

Toni Cucarella

Escritor valenciano en lengua catalana

Açò és el que els ha enviat Toni Cucarella als de la Biblioteca Nacional (d'Espanya), amb motiu de la diferenciació de les obres en català i en valencià que han fet a la nova Biblioteca Digital Hispánica.

A vegades no estic d'acord amb Cucarella, alguns de les seves posicions em pareixen excessivament intransigents, però no es pot negar que és molt coherent amb les seves idees. I aquesta entrada, en concret, és immillorable.

seguirem informant…