El Racó de Xavi

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20″ dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!!

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Prou de temps després d’haver intentat començar, molt més tard del que esperava, i quasi un any exacte des que vaig començar el meu contracte en el project Sistemes de Codi Obert per a Biblioteques Digitals: Eines Lingüístiques i Educatives, per fi he acabat (amb èxit) el DEA.

D’una cosa totalment diferent a la que pensava que anava a treballar quan vaig començar a estudiar el doctorat (no té res a veure amb la traducció automàtica), el passat dimecres 2 de desembre de 2009, vaig fer la presentació del meu treball de suficiència investigadora Models estadístics per a vocabularis.

En aquest treball he intentat, mitjançant noves propostes i variants a mètodes existents, aconseguir una manera de determinar, amb fiabilitat, la probabilitat de què una paraula siga d’una llengua determinada. Parlant d’una manera més senzilla, diem que una paraula “ens sona” a anglesa, francesa o valenciana per determinades característiques.  Un exemple clar és el de la marca de gelats Häagen Dazs, que es va fer per a que als clients americans els semblara escandinau/germànic, però que realment no significa absolutament res.

Aquesta associació entre un paraula i la llengua a la que pertany som capaços de fer-la de manera intuïtiva, analitzant característiques de les paraules sense adonar-nos-en. Algunes de les característiques poden ser

• Les lletres que composen les paraules
  • Alfabets diferents: Si té caràcters àrabs/xinesos/hindús direm que la paraula és arab/xinesa/hindú
  • Caràcters “pròpis”: amb ‘ç‘, ‘ñ‘ o ‘õ‘ les paraules ens semblen més valencianes, castellanes o portugueses, respectivament, que angleses.
• Seqüències de lletres característiques
  • Plurals: en llengües romàniques del bloc occidental (francés, portugués, castellà, català, occità) a més d’altres llengües com l’anglés, els plurals es fan afegint una ‘-s‘, mentre que en llengües romàniques del bloc oriental (italià, romanés o la llengua ja extinta dàlmata).
  • Dígrafs: parelles de caràcters que representen un únic so, una única “lletra” parlada (fonema). Exemples són “-ix-” català o “-sh-” anglés, o “-ch-” castellà i “-tx-” català, etc.
  • Terminacions verbals: les conjugacions dels verbs també indiquen, i molt, a quina llengua podria pertànyer una paraula; així, per exemple, “-ava” és típica del català, “-aba” del castellà, i “-ing” de l’anglés.
  • Altres seqüències frequents: sense necessitat de saber de què es tracta, a nosaltres la terminació “-ght” ens sembla molt anglesa, o la “-eau” molt francesa.
• Llargària de les paraules:
  • Algunes llengües tenen, de manera habitual, paraules més llargues (com l’alemany o el basc) que el altres (com el català o l’anglés), sobre tot degut a que són llengües aglutinatives.

El que he intentat jo és trobar una bona manera per detectar totes aquestes característiques de manera automàtica, de manera que el sistema siga capaç de decidir amb una certa fiabilitat si una paraula s’adequa a una determinada llengua o no. Existien ja diversos mètodes que feien això (basats en n-grames i en models de Markov d’ordre variable, la majoria), i el meu treball ha consistit en proposar dues noves formes de construir models i comparar-los amb els mètodes existents.

He aconseguit millores de predicció amb els models de Markov dinàmics i amb els models ocults de Markov dinàmics (una nova forma d’inicialitzar els clàssics models de Markov) respecte als models de n-grames i a arbres probabilístics de sufixos, encara que a un cost espacial prou gran (els meus models gasten molta més memòria).

I he aprovat el treball

He de donar les gràcies a molta gent, ja que sense la seva ajuda directa no haguera pogut fer el treball. En primer lloc a Rafa Carrasco, el meu director, ja que les seves idees i propostes són part fonamental del treball. També a Juan Antonio, jefe del grup d’investigació (i membre del tribunal) pels ànims que em va donar des de primera hora per a fer el treball. I també a Felipe, que en les últimes setmanes em va ajudar moltíssim, sobre tot a l’hora de preparar la meva presentació: és gràcies a ell que vaig fer una presentació de la qual vaig eixir molt content. A Miquel, Víctor i Héctor, companys de curro i esmorzar, també els he d’agrair el suport, consells i l’ajuda oferida en tot moment.

Viuràs una nova vida per cada llengua que aprengues.
Si només en saps una, tan sols en viuràs una.

Proverbi txec

No fa molt vaig descobrir la substitució de paràmetres en bash, i la veritat és que és una eina increïble que evita usos de sed, awk, o cut quan realment no fa falta.

A continuació reproduïsc una llista que he trobat a “BASH Cures Cancer“, un blog que pretén explicar les bondats del BASH per als Linuxers.

1. Les variables es poden especificar de dues formes: $var o ${var}.
   $ var='a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352'
$ echo ${var}
a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352

2. ${#var} és la llargària de la variable.
   $ echo ${#var}
42
3. ${var:pos} genera una subcadena començant en la posició pos.
   $ echo ${var:10}
2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
4. ${var:pos:len} genera una subcadena començant a en la posició pos d’una llargària len.
   $ echo ${var:10:5}
2342%
5. ${var#pattern} esborra el patró pattern començant pel principi de la variable. Aquesta versió para només troba l’expressió regular. ${var##pattern} és la versió extesa.
   $ echo ${var#*,}
fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
$ echo ${var##*,}
sdfgsdfgas4352
6. ${var%pattern} elimina el patró pattern començant pel final de la variable. Aquesta versió para només troba l’expressió regular. ${var%%pattern} és la versió extesa.
   $ echo ${var%,*}
a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%
$ echo ${var%%,*}
a.ads
7. ${var/pattern/replacement} substitueix l’expressió regular pattern amb replacement una vegada.
   $ echo ${var/a/A}
A.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
8. ${var//pattern/replacement} substitueix l’expressió regular pattern amb replacement de manera global.
   $ echo ${var//a/A}
A.Ads,fssd2342%Asd234#@.,&%,sdfgsdfgAs4352
9. ${var/#pattern/replacement} si l’inici de la variable és com el patró pattern, es substitueix per replacement.
   $ echo ${var/#a./llll}
llllads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
10. ${var/%pattern/replacement} si el final de la variable és com el patró pattern, es substitueix per replacement.
    $ echo ${var/%352/llll}
a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4llll

Segur que aquells que utilitzeu el shell habitualment i no coneixieu açò, li podeu traure molt de profit.

Fa mes i mig que no escric res al blog, i no serà perquè no hagen passat coses…

En aquest últim mes i mig he estat a tope amb tot el treball de la tesina, preparant una presentació per a la gent del grup d’Investigació i així poder rebre una mica del seu feedback de cara a la presentació de primers de desembre. Ara toca posar-se més encara les piles (si és que pot ser) per a poder tindre la memòria acabada a mitjans de novembre, ja que la data límit d’entrega és el dia 20.

Però no tot ha sigut treballar!

Viaducte de Millau - Foto de Simon Cole

Durant el pont d’octubre vaig estar fent-li la visita a la meua germana i a Traca, amb uns quants amics, i vam passar uns dies molt entretinguts a Néris-les-Bains. Durant el viatge, de més de 14 hores, vam veure el viaducte de Millau, una passada de pont. França em va agradar, hi ha paisatges molt bonics, sense la destrossa urbanística a la que, malauradament, ja estic acostumat, i el francés em va resultar més fàcil del que em pensava, però… no tenen burret! Menys mal que nosaltres en portàvem

Després de quatre dies, vam arribar a una conclusió: si visquerem a França, mai celebraríem l’aniversari. Quina manera de passar-se’n amb tu!

També, amb la Morralla, hem anat a tocar amb la Falla del Sud de Picassent, durant l’acte de presentació de les Falleres. Tot i que teníem algunes baixes (Quique, Belén, Mario), la cosa va anar prou bé. Ara a preparar-se, que a falles la cosa serà més dura

Aquest últim cap de setmana ha sigut el torn de Calp, amb la Banda. L’Ambaixador Cristià i Aragonesos99 (quan de temps sense tocar-la!), i Jamalajam i el Kàbila. Però lo bo va vindre després. Després de pujar a descarregar timbals i bombo, vam sopar tots al Campanari. I crec que feia temps que no em reia tant. Teníem una parelleta sopant a la taula del costat, i se’n van anar ben pronte. Si esperàven un sopar romàntic, es van equivocar de dia i lloc. I quan vam acabar de sopar, fins a les tantes escoltant als de l’Espardenya, que encara que ens sapiguem el seu repertori de memòria, seguixen sent els millors.

Ara m’espera un més amb molta feina de la tesina, amb Sta. Cecília i mig any de moros, però ho traurem tot avant